No entenc qui s'encaparra a defensar el «model de conducta masclista, irreverent i mentider» del professor protagonista de la sèrie de Veranda TV (Grup Godó), emesa amb èxit d'audiència per la TV pública catalana. Recentment, Agustí Casanova ha escrit que «tots anhelem un Merlí i els seus alumnes» (Diari de Girona, 30/11/16), això sí, un cop l'ha acusat de difondre errades i falsedats filosòfiques. La TV no és la realitat, encara que distregui, atregui o abdueixi: recordar-nos-ho convé, no és banal.

De La filosofia et farà trempar -subtítol oficial de la sèrie- me'n parlen alguns alumnes, força pares, uns quants col·legues docents... Estic irritat -i en Casanova em menciona- per la inconsciència de barrejar l'ús intel·ligent i reflexiu de la paraula -que això és la filosofia ben feta- amb una esbojarrada expressió de rampells adolescents. Merlí instrumentalitza el que expliquem a classe (corrents de pensament, filòsofs concrets...) fent-los desllorigadors d'una vida hipersexualitzada i revoltada. Anant al concret: el Merlí (Francesc Orella) manipula l'alumnat amb actituds i comportaments transgressius, és deslleial amb els col·legues, menysprea les responsabilitats i es riu dels valors (ja siguin ètics o polítics, o senzillament cívics). Manifesta un estil i una actitud docents -indiscrecions, personalitzacions- que no s'adiu amb el nostre Codi deontològic docent, de 1992. Mirin-se els articles 4 i 5 de la primera part, o el 3 i 4 de la segona, on es parla de les obligacions, envers alumnes, col·legues, etc. En Merlí se'n trufa, de l'ètica professional: els sembla bé?

A més, aquest paio mai prepara una classe, ni corregeix exercicis, ni planifica la tasca docent o la tutoria, sinó que -au, vinga!- ara «em brota» això, i ho faig. Dec ser innocent, però existeixen encara els ideals de vida, i no només el fer gresca i tenir èxit. Per això tampoc em convenç l'Helena Boadas (17/11/16), que el justifica: «és una història inventada, pensada perquè la gent s'enganxi i s'entretingui». Ho sé, però això no anul·la les conseqüències cíviques de la mentalitat dels responsables, que -segons la web de TV3- són en Lozano i en Cortés.

No és just que a qui critica -per exemple, jo denuncio com a immoral el tracte vexatori als refugiats- se'ns titlli de «moralistes»: estalviïn-s'ho. Afirmo, amb arguments, que Merlí és corrosiu i unidireccional: ni proposa ideals ni dóna esperança. M'alegra que més joves es matriculin ara al Grau universitari de Filosofia, però confio que no sigui per fer «merlinades».

Segons en Casanova (13/1/10), «l'antidogmatisme és també un dogmatisme» i «els antidogmàtics (...) són decididament extremistes, militants i pamfletaris en el seu afany de desmuntar les creences dels altres». D'acord, col·lega: això és Merlí.

Recomano modestament que ningú es deixi entabanar. Allò important és el què fem de bo, ara i dia rere dia. Els meus alumnes «reals» no són, potser, tan «guapos» ni clenxinats com els de la sèrie -tot i que tenen gràcia-, i no intervenen com wikipèdies a classe, ni són burgesos hedonistes. Ara bé, són molt més reals que «els peripatètics» de Veranda TV. No sempre les audiències l'encerten: i si ho féssiu millor?