Fa temps vaig decidir anomenar aquest megapont «de la Immaculada Constitució», per destacar que tots dos dies festius celebren sengles dogmes, veritats revelades i intocables, dubtar dels quals és blasfèmia, heretgia i camí de condemnació. De la Constitució se n'ha parlat molt aquesta setmana, i hi tornarem al final de l'article. Parlem ara de la Immaculada.

La festa catòlica del 8 de desembre recorda que en tal data del 1854 el papa Pius IX va proclamar que la doctrina de la Immaculada Concepció «ha estat revelada per Déu i per tant ha de ser fermament i constantment creguda per tots els fidels». En altres paraules: va elevar una creença tradicional a la condició de dogma, del qual no es pot ni tan sols «dubtar en el cor». El dubte ja és pecat.

I què és la Immaculada Concepció? No és, com molts pensen, la virginitat de Maria, dogma diferent i molt més antic. El de la Immaculada proclama que Maria va néixer lliure del pecat original, aquell que pesa sobre tots els humans des que Adam i Eva van desafiar Déu al paradís terrenal (allò de l'arbre i la serp). La creença elevada a dogma és que Jesús no podia ser gestat en el ventre d'una dona que no estigués beneïda per una puresa absoluta, sense cap mena de pecat, ni tan sols l'original. Per això la gent que entrava en una casa saludava amb un «Ave Maria puríssima» i rebia per resposta: «sens pecat fou concebuda».

Avui en dia tot això pot semblar d'una complexitat teològica molt allunyada del que preocupa la gent, inclosos molts catòlics practicants. ¿Cal que aquesta festa desorganitzi el calendari laboral i l'escolar? ¿No es pot passar al diumenge, com s'ha fet amb el Corpus malgrat que aquest celebra un dogma molt més central, el de la presència del cos de Crist en l'hòstia consagrada? Però Espanya sempre ha estat un país molt devot de Maria (i Catalunya, també). De vegades ha semblat més marià que cristià. Per això surten butllofes quan es parla de moure festes marianes com la Immaculada o l'Assumpció (Mare de Déu d'Agost).

Sens pecat fou concebuda: aquesta puresa divina és també reivindicada pels adoradors de la Constitució, que cada 6 de desembre li aixequen un altar. I això que, si gratem, n'hi ha molts que fa pocs anys la blasmaven per excessiva. Ara la converteixen en trinxera de les seves posicions inamovibles. ¿Concebuda sens pecat? ¿Sense pressions, interferències, amenaces i soroll de sabres? Au, vinga.