En els últims anys hem pogut comprovar que algunes grans estrelles futbolístiques estan immerses en un seguit de problemes fiscals que semblen no tenir fi, una espiral de males praxis, voluntàries o involuntàries, que fa que el lema «Hacienda somos todos» sigui tan difícil de defensar com l'existència d'unicorns. Si tenim en compte que aquest eslògan va ser un encàrrec de l'Estat espanyol creat l'any 1978 amb l'objectiu de conscienciar la població sobre el pagament d'impostos, podrem extreure -a més- el seu desvergonyit cinisme.

A les grans estrelles, als grans polítics, als grans empresaris tèxtils, als grans generadors de capital en general, se'ls hi ha estat permetent, fins fa poc, una tributació diferent de la de la resta de mortals. Els entramats empresarials en paradisos fiscals existeixen de fa molt, no fotem, i les normatives fiscals han estat sempre toves o irrisòries al respecte, afavorint els buits legals i les interpretacions jurídiques ambigües. Feta la llei, feta la trampa. Per no entrar en els drets d'imatge, la mare dels ous avui, la normativa dels quals ha canviat recentment i ni la mateixa hisenda sap del cert com s'hauria d'aplicar. No maregin, escoltin.

Després hi ha qui diu que no està al cas dels seus deures perquè no li interessa i ho confia tot a un professional, apel·lant a la seva confiança o amor. També hi ha qui ha tingut herències a l'estranger sense declarar durant dècades, adduint que se n'havia oblidat. I d'altres que directament han desviat diners d'institucions públiques, partits polítics, centres culturals o associacions filatèliques a comptes personals. I a tot això, què coi fa Hisenda per impedir aquests suposats fraus o perquè com a mínim no es destapin tan tard?

En el cas de l'exhonorable, ens hem de creure que Hisenda no va trobar una herència desmemoriada durant trenta anys? Per favor...! Quin nivell! Ja per pura curiositat: quina és la formació que s'exigeix per ser inspector d'hisenda? Ho dic perquè la lentitud i la poca traça de les quals fan gala continuada em semblen summament còmplices de tota aquesta voràgine de corrupció fiscal que ens envolta.

Cada vegada que salta a la palestra un nou escàndol fiscal ja tremolo: la majoria de casos atenen a irregularitats comeses fa anys. En l'últim exercici, el frau ha volatilitzat prop de 5.000 milions d'euros en tributs, sense entrar en les amnisties fiscals. És indignant que molts suposats fraus es destapin per investigacions periodístiques contrastades amb el cul. Amb aquesta manera de fer, totalment condicionada pel soroll d'elements externs i tòxics, augmenta en el ciutadà mitjà la desconfiança amb la llei, la política, la justícia i la democràcia en general, una desafecció que es recolza en la ineptitud i el poc interès de l'administració a modernitzar-se i actuar amb seriositat, eficiència, transparència i celeritat, educant i reeducant tots els ciutadans sobre els seus deures i les seves obligacions. I poc més a dir.