Resolt a taxar-ho tot, el Govern de Portugal cobrarà un impost sobre el sol als propietaris de les cases més i millor banyades per la llum de l´astre rei. La idea, lluminosa sens dubte, obre un perillós camí a la tributació per l´aire que els ciutadans respiren gratis encara. I, el que és pitjor, podria inspirar mals pensaments al ministre espanyol d´Hisenda, Cristóbal Montoro, que busca diners fins a sota les pedres per quadrar el pressupost i eixugar el dèficit.

Imposar un gravamen al sol és molt més fàcil que posar-li portes al camp, com acaben de descobrir, sorpresos, els contribuents portuguesos. El seu govern ha decidit pujar fins a un 20 per cent la revaloració dels pisos -i per tant, la seva contribució fiscal- en funció de la llum solar que rebin.

S´ignora si el càlcul tributari es farà sobre les hores de sol que rep a l´any cada casa o sobre l´ample dels seus finestrals; però la veritat, en qualsevol cas, és que només es lliuraran del pagament els que visquin en soterranis. No se salven si més no els habitatges sense vistes al carrer, en la mesura que els raigs del sol arriben també als patis interiors.

Atès que tot s´encomana, excepte la bellesa, molt és de témer que la mesura adoptada pel govern de la veïna República portuguesa tempti als seus col·legues espanyols a imitar-la. A Portugal mana una coalició d´esquerres i aquí ho fa un Consell de Ministres de dretes; però ja se sap que les ideologies són del tot accessòries quan es tracta d´esprémer al contribuent.

No cal dir que el negoci seria rodó per a les arques de l´Estat a Espanya, país que fonamenta la seva economia en la venda de sol i platges als milions de turistes estrangers que cada any deixen aquí les seves divises.

És cert que els núvols protegirien del nou impost solar a les gents del nord, on els cels solen estar ennuvolats durant bona part de l´any. El greuge comparatiu els tocaria als habitants de la part meridional del país i no diguem ja als de les Canàries, beneficiats per un clima extraordinàriament assolellat que ara es tornaria contra les seves butxaques.

La que en realitat podria cobrar amb millors títols qualsevol dret sobre el sol és la gallega Ángeles Durán, que fa cosa de sis anys el va escripturar al seu nom davant de notari. La bola de foc que serveix de centre al nostre sistema solar havia estat cinc mil milions d´anys, més o menys, deixada de la mà de Déu i sense amo que mirés per ella, fins que Durán va decidir apropiar-se-la.

L´emprenedora gallega va entrar en litigis amb un altre paisà de la Corunya que al seu torn assegurava haver registrat el copyright de l´Univers; però, plets a part, s´ha posat ja a vendre parcel·les del sol al mòdic preu d´un euro el metre quadrat. Durán ofereix als compradors un certificat de propietat «elegantment personalitzat» i amb plens efectes jurídics des del punt de vista del Dret Internacional (secció aeroespacial).

Desconeixedor, potser, d´aquesta circumstància, el Govern portuguès s´ha llançat a la tasca de cobrar impostos sobre el sol, que ja té propietari. És d´esperar que l´assumpte no acabi en els tribunals i, millor encara, que el Govern de Rajoy no cedeixi a la temptació d´imitar els nostres veïns lusitans.

Es comença per cobrar l´ús del sol i s´acaba per posar taxes a l´aire que respirem.