Soraya Sáenz de Santamaria va ser la baronessa guanyadora en el darrer govern de Mariano Rajoy. Malgrat que no continuà com a portaveu, el president li va donar la responsabilitat sobre tots els temes que afecten Catalunya. Aquests galons suposaren desbancar en la lluita per la successió a l´actual secretària del PP, María Dolores de Cospedal, que s´hagué de conformar amb el Ministeri de Defensa. Ara la senyora vicepresidenta ha anunciat que obre un despatx al carrer Mallorca de Barcelona. Allí hi ha la seu de la Delegación del Gobierno on els de Madrid han col·locat Enric Millo de corresponsal. Fa uns dies Soraya ja va fer el seu primer viatge. Arribà a primera hora de la tarda, se´n va anar a dinar amb una colla d´empresaris -de moment, no s´ha donat a conèixer cap nom- i més tard es reuní per separat amb els màxim dirigents de Ciutadans i del PSC.
Diu que vol fer reunions amb la societat civil, per la qual cosa caldrà estar pendents del telèfon. Proposa molt diàleg i molts somriures. Sí, sí, ho proposa la senyora Sáenz de Santamaria, la mateixa persona que cada divendres des de la Moncloa aprofitava els micròfons per criticar tot allò que feia flaire catalana. És clar, en aquells anys el seu partit gaudia d´una amplíssima majoria absoluta a les corts espanyoles.
De primer, ha canviat la María de los Llanos de Luna per Enric Millo. La primera no era gens simpàtica a casa nostra, però el càrrec que ocupava no li permetia marge de maniobra. Com a bona funcionària es dedicava a seguir al dictat les ordres que li arribaven des de Madrid. Estava obsessionada amb les estelades, però no més que qualsevol membre de l´anterior govern. I la persecució que protagonitzà sobre alguns ajuntaments de Catalunya és evident que venia dirigida des del govern central i des del mateix entorn que ara ens vol fer creure que pretén un diàleg permanent i sincer, però no sabem amb qui. Amb el govern de la Generalitat, amb els militants del PP, amb els de Ciutadans, amb els empresaris o... amb qui?
El nou delegat és un vell conegut de les comarques gironines, malgrat ser de Terrassa. Possiblement pugui ser més rialler, irònic o planer, però el seu càrrec l´obliga a no incomodar cap dels ministres de Madrid i molt menys la vicepresidenta. No tardarem massa a veure un fort enfrontament entre el tàndem del carrer Mallorca i el govern de la Generalitat. A les files convergents, no els poden veure ni en pintura i els d´ERC des de fa un temps saben jugar millor el joc de les confusions, sobretot el seu líder Oriol Junqueras, que cada dia es veu més aprop de la presidència de la Generalitat.
Dialogar sempre és positiu, però arriba massa tard. Ara -com diria Jordi Pujol- ja no toca. El full de ruta del govern de la Generalitat no ofereix dubtes i per l´any vinent ja han planejat un referèndum tant si hi ha acord amb Madrid o no. Per tant, en aquests moments es pot parlar molt... però s´han deixat perdre massa anys des que el mateix president Montilla parlava de desafecció d´Espanya envers Catalunya. I el màxim dirigent socialista en aquells temps no era una persona que se la pogués titllar de perillosa.
Arriba l´hora de negociar. Agradi o no, ja no val perdre´s per parlar del sexe dels àngels. Si el Parlament de Catalunya té una majoria independentista i des de fa temps un full de ruta concret, la senyora Soraya en una de les seves properes visites hauria de parlar sobre què pensa i què ofereix. La paraula diàleg sembla una cançó enfadosa que no porta enlloc. Si de debò aquest govern espanyol en minoria pretén desbloquejar la qüestió catalana, haurà de moure fitxa i fer propostes concretes. Si no és així, l´operació Sáenz de Santamaria només serà una jugada propagandista per desinflar el procés català. Aviat ho sabrem.
