La gent es fa fotos per recordar fets insòlits, inversemblants, extraordinaris, dels quals cal deixar constància gràfica, o ningú se´ls creurà. Per aquest motiu molts alcaldes i regidors van publicar fa uns dies fotos d´ells treballant. No n´hi ha per menys. El de menys és que fos dia 6, l´important és que es tractava de polítics catalans treballant. Des de la de la petjada d´Armstrong a la lluna, no s´oferia al món foto tan impactant. Conscients d´estar protagonitzant un acte excepcional, van voler deixar-ne testimoni gràfic. En duran sempre una còpia a la cartera, amb les dels fills i escollidíssims moments entranyables.
- Miri, i aquesta és d´un dia que vaig treballar.
Ja sé que tota la feina del dia va ser fer-se la foto, però ves, ja és més del que fan la resta de l´any. A més, això no els treu mèrit: per qui no hi està acostumat, treballar un minut equival a 12 hores seguides, amb mitja per dinar, d´una persona amb feina honrada. Les fotos, és el que té la falta de costum laboral, eren iguals en tots els casos i en tots els ajuntaments: una taula sobre la qual s´havien posat maldestrament uns papers, i tot de regidors somrients mirant la càmera, esperant que el fotògraf acabés aviat per sortir a continuar el vermut. Ambient relaxat de treball, se´n deu anomenar d´això.
«Res a celebrar», diuen, i és cert. Si de cas, serien els ciutadans els que podrien celebrar que els seus representants treballin un dia. Només que ho simulin ja és una fita a recordar. És normal que el dia que poden fer veure que treballen, estiguin amb la il·lusió d´aquell qui viu una aventura extraordinària, com la del nen que un dia fa campana a escola. Extraordinària per a ells, és clar, perquè conec cuiners, cambrers, policies, músics, periodistes, putes, capellans, metges, infermeres, esportistes, taxistes, serrallers, i per descomptat xinesos i pakistanesos de qualsevol negoci legal o il·legal, que treballen els festius sense fotos ni propaganda. Perquè ho fan sempre.
