La Llei 7/1985, de 2 d´abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) va ser una norma important per a l´administració local. En el preàmbul s´afirma que «aquesta norma desplega la garantia constitucional de l´autonomia local», però que «requereix ser situada en el marc de l´ordenament integral de l´Estat». I un be negre! La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l´Administració local (LRSAL), és el colofó que delimita les competències locals. Quin tuf de centralisme!
Prèviament, la Llei 39/1988, de 28 de desembre d´hisendes Locals, va regular l´activitat financera local que es traduïa en la tutela de l´Estat i les comunitats autònomes sobre els ajuntaments i diputacions.
La normativa dictada a partir de 2002, en matèria d´estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, va enfortir el control estatal, enterrant les restes d´una autonomia financera local tutelada.
En efecte, la Llei orgànica 2/2012, de 27 d´abril, no es va limitar a aplicar el principi d´estabilitat pressupostària, definit com la situació d´equilibri o superàvit estructural de les administracions públiques, sinó que va endurir el principi de sostenibilitat financera definit com «la capacitat per finançar compromisos de despesa presents i futurs dins del límits de dèficit i deute públic i morositat de deute comercial». La sostenibilitat del deute comercial es compleix quan el període mitjà de pagament als proveïdors no supera el termini màxim que preveu la normativa sobre morositat.
Tot plegat suposa una dependència absoluta de les finances municipals a les directrius del Ministeri d´Hisenda. En el Consell de Ministres del 2 de desembre de 2016, es va aprovar pel període 2017-2019 que les Entitats Locals han de complir amb el dèficit zero; el límit d´endeutament sobre ingressos corrents no ha de superar el 2,9% del PIB i la despesa computable no ha d´excedir la taxa de referència del creixement del PIB a mitjà termini, que s´ha estimat en el 2,1% per l´any 2017. Novament es colla els municipis!
Ara bé, com s´explica que continuï aquest càstig a les entitats locals quan són l´única administració que ha obtingut superàvit en els darrers anys? La Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) ha pidolat en les reunions amb el ministre Montoro per poder reinvertir el superàvit de l´any 2016, que es preveu entorn del 5% del PIB. La resposta, de moment, és un silenci sepulcral.
A l´Administració de l´Estat ja li està bé que el superàvit dels ajuntaments i diputacions l´ajudin a aconseguir l´objectiu de dèficit global.
I mentrestant, els equipaments i les infraestructures dels municipis pateixen les mancances d´una política d´austeritat suïcida.
