Divendres, a la Biblioteca de Palafrugell, Jordi Arbonès ens va presentar 1001 curiositats de la Costa Brava, un tupperware ple de píndoles coloristes, comprimits saborosos i vitamines efervescents. Un barret de copa d´on va sortint, sense parar, un reguitzell inacabable de fets històrics, anècdotes, paisatges, mites, plats, monuments i prohoms i prodones vinculats al país.
El llibre d´Arbonès és un cofre de tresors piratejables i està dirigit a un ventall amplíssim de lectors i investigadors del ram ultralocal. L´autor, que en sap un niu, va més enllà del cànon arquetípic de personatges costabravencs -els manuals típics solen aturar-lo als anys vuitanta-, i l´actualitza; a més a més, hi inclou un grapat d´individus curiosos, dels quals ningú no parla mai.
Florenci Gorgoll i Bazo n´és un bon exemple. Aquest jove palafrugellenc se´n va anar cap a Los Angeles el 1927, amb una carta de recomanació per Douglas Fairbanks. Gorgoll tenia vint-i-un anys i volia fer-se un nom a Hollywood. D´entrada, va aconseguir col·locar-se entre el núvol d´extres d´un parell de films de D.W. Griffith, però la sort se li va acabar aquí i, quan se li va esgotar el permís de residència, va tornar a Catalunya.
L´escriptor Lluís Molinas, referent obligatori per a qualsevol aficionat al setè art, va redescobrir el seu rastre. I divendres ens va explicar com se´l va retrobar a Barcelona, als anys 50, quan Gorgoll feia de secretari i traductor de l´actriu Paulette Goddard. Amb un to amè, vivíssim i sorneguer, Molinas ens va regalar una allau de dades interessants i va posar un The End magnífic a la vetllada.
