El Govern espanyol compromet amb Brussel·les un ajustament de 28.000 milions els propers dos anys, entre més ingressos i menys despesa, i si això no fos prou s'hi hauran de sumar cinc mil milions del rescat de les autopistes fallides. Una fallida anunciada des del moment que es van impulsar en itineraris sense trànsit o bé en paral·lel amb autovies gratuïtes ja existents. Absurds explicats com un servei als ciutadans però que només beneficiaven les grans constructores que les van realitzar, i que van cobrar sense problemes. Les grans constructores mai no queden entrampades en l'obra pública, sempre cobren, i si hi ha sobrecostos, també els hi paguen. La factura de la fallida se l'han menjat els bancs que van finançar la bogeria, i ja se sap que quan la banca fa bogeries l'Estat corre a rescatar-la, i si algú paga la broma són els accionistes i els preferentistes. L'Estat pagarà els milers de milions del rescat de les autopistes fallides per una clàusula de «responsabilitat patrimonial» per la qual si el negoci funciona, l'empresa hi guanya, i si no funciona, l'estat s'ho menja amb patates. I en aquest aspecte l'Estat som tots, al marge que alguns hagin desconnectat en esperit i voluntat; l'IRPF que els el descompten de la nòmina i l'IVA que paguen a la botiga continuen plenament connectats per una canonada que aboca directament els nostres impostos a aquestes autopistes i als AVE cap enlloc. Mentrestant, la vicepresidenta Soraya diu que els seus interlocutors catalans no li parlen d'independència sinó de Rodalies. Potser pensen que parlar-li de sobirania és perdre el temps, mentre que pidolar uns quants trens nous i unes quantes millores a les vies té alguna possibilitat d'èxit. «Senyoreta Soraya, que ens pot donar un tren nou?». «Repinteu els que teniu, que he de pagar unes autopistes».

Davant d'aquesta situació, les forces independentistes que juntes (però només juntes) són majoritàries al Parlament han actuat tal com solen fer-ho quan la dinàmica dels fets demana una reacció ferma: barallant-se. Ara, pel paper dels Mossos en l'afer de la incineració d'imatges reials i el subsegüent procediment judicial. Antonio Baños deia abans-d'ahir que darrere de l'embolic batega el debat intern de la CUP sobre aprovar o no els pressupostos de Puigdemont. L'empat de Sabadell no s'ha transformat miraculosament en dolça unanimitat, i acusar el Govern de «traïdor» alimenta l'argumentari dels qui advoquen pel vot negatiu.