L'entrevista a Inés Arrimadas va enfonsar l'audiència de TV3 de dimecres al vespre, segons les dades que es comentaven a la ràdio. Es veu que només va interessar els tuitaires hiperventilats, que van inundar la xarxa de comentaris més plens de passió que de reflexió. La resta del personal va fugir cap a altres cadenes o es va descarregar alguna sèrie. A l'hora d'explicar aquest mal resultat no manca qui l'atribueix al desinterès per la política, però en aquest cas no s'entén el nombrós públic que va seguir la conversa entre Andreu Buenafuente i Carles Puigdemont a Fora de Sèrie, per exemple. Tanmateix, hi ha una altra explicació possible: que el programa no responia al seu títol. Aquest era «Entrevista a la cap de l'oposició», i saber el que pensa aquesta important figura parlamentària hauria de tenir algun interès, però Inés Arrimadas no és la veritable cap de l'oposició. Se la designa formalment com a tal perquè encapçala el segon grup de diputats del Parlament, el més nombrós dels que no governen, però la vertitable cap de l'oposició és una altra persona. És Anna Gabriel. Si algú porta maldecaps al Govern Puigdemont no és Arrimadas, sinó Gabriel. Quan aquesta obre la boca davant d'un micròfon, el Govern es para a escoltar, amb un punt de temor per l'embolic que pot estar a punt d'organitzar-los. Les intervencions parlamentàries de la líder dels diputats de Ciutadans no fan ni fred ni calor a gairebé ningú; només als masoquistes que s'hi fixen amb la premeditada intenció d'enfadar-se molt amb el que diu, com qui mossega un bitxo roent pel gust de sentir com se li encenen els llavis i la boca s'omple de salivera. A la resta els deixa força indiferents. Fins i tot a l'hora d'ofendre independentistes, a les seves files hi ha gent més irritant. I quant a idees polítiques, es dóna per fet que són competència exclusiva d'Albert Rivera. No és ella la parlamentària de la qual estan pendents tant els polítics com els periodistes, les entitats sobiranistes i institucions diverses vinculades als vaivens de la política. Aquest privilegi l'ostenta la CUP, i la seva encarnació més identificable és l'Anna Gabriel.
Si hagués estat ella la convidada de TV3, sota l'epígraf d'«Entrevista al corcó major del Govern», segurament que l'audiència hauria reaccionat d'una altra manera. Gabriel i la seva tropa ja han demostrat que poden decapitar presidents i posseeixen la clau de les eleccions. Són capaços de fulminar el Govern. En canvi, Arrimadas només mata d'avorriment.
