Mentre les paraules «fem» o «escombraries» gaudeixen d'un immens desprestigi, el «reciclatge» està ben valorat fins i tot quan pràcticament no ha crescut en l'última dècada. Per això, les empreses que tracten els residus es permeten jugar amb un cert avantatge. Juguen el seu paper de bons de la pel·lícula. I amb el sistema muntat com fins ara, és cert: depenem dels recol·lectors si volem que el reciclatge es faci bé. La Generalitat de Catalunya proposa que les deixalles deixin de ser anònimes. Vol introduir uns sistema de «pagament per generació»; és a dir, que qui més escombraries genera, més paga. També ­l'augment del control i la sensibilització amb els grans productors com els establiments turístics. Això és el que més ha cridat l'atenció als mitjans. Mentrestant ha passat desapercebuda l'essència del canvi: bonificacions o premis per a aquelles persones que separin bé la brossa. Reducció de taxes o compensacions via consum. I aquesta combinació de premiar les bones pràctiques amb les penalitzacions a les dolentes significa un canvi profund. El poder sobre el ­reciclatge recau de nou sobre l'administració i els ciutadans. Que som els primers a voler que pagui més qui menys recicla.