La informació política en les televisions i els diaris de Madrid solen dir el mateix de gairebé tot. És el que convé al poble sobirà: no saber massa, que és cosa que crea molt desassossec. La coherència ja la mostrarem per la Pasqua florida, de moment gaudeixin amb els nostres espectacles de no sense que són més entretinguts que una orgia de Pare Noel amb una dotzena de rens. Hauran observat que va desaparèixer tota referència a la corrupció. Seguint els clàssics, el PP s'aplica una cura de silenci sobre les seves rampinyes i estrebades, ja que en el comerç de vots i en un temps de soroll, no existeix allò del que no es parla, encara que Carlos Fabra, tot just sortir de la presó, ja ha comès dues infraccions, lleus la veritat, però si és que se me'n va la mà, no m'ho tinguin en compte.
En canvi, surt molt Podem en aquests mateixos diaris i televisions que conformen la malla grisa l'ordit de la qual és l'extrema moderació i la trama ? ja que la trama tira a criminal. Podem surt moltíssim i habitualment afectada per la llavor de la fragmentació, per dir-ho en melodramàtic. A hores d'ara, Pablo Iglesias (i Errejón molt abans) ja ha d'haver comprès què vol dir això de vendre la pell abans de caçar l'ós. Van treure pit, es van demanar la vicepresidència i el PSOE, implicat a fons en una cursa cap al no-res que amenaçava de fer-lo passar a oposició, aquest cop ja fora del Parlament, ha fet el que tots els segrestats: abraçar i estimar molt el seu segrestador, que és com menys es pateix i més copets a l'esquena (i avals) es reben. Enhorabona, doncs, a tots i, especialment a Pompes Fúnebres Fernández i Fernández. Mentrestant, el senyor Rajoy s'ha apoderat de les insígnies i banderes podemites sense necessitat d'envoltar-los i amb l'ajuda del cos jurídic de Brussel·les (que el nostre s'està menjant el torró) que ha suprimit les clàusules sòl. Rajoy ha aprovat les ajudes a la pobresa energètica i als desnonats. No era doncs ni tan difícil ni tan antisistema com deien vostès, murris.
