Cartes

04.01.2017 | 10:01

La dona en l´art
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí

Tierra de sueños és una de les exposicions que es poden veure al CaixaForum de Barcelona aquest Nadal. Són fotografies d´un gran cromatisme i bellesa de Cristina García Rodero, que mostren l´obra de la Fundación Vicente Ferrer amb les persones més vulnerables d´Anantapur, a l´Índia.

Una altra de les exposicions amb protagonista femenina és la de Maria Lluïsa Güell, pintora. A l´entorn del magnífic Palau Güell, una hi pot contemplar els seus quadres de caire modernista, molts d´ells de motius florals.

Una altra pintora exposada és Lluïsa Vidal, pintora pertanyent també al Modernisme i que pot ser vista al MNAC. Al mateix museu hi ha Marianne Breslauer. Fotografies 1927-1938.

Mentrestant, al monestir de Pedralbes hi ha l´exposició Dones silenciades. El llegat de Sor Eulària Anzizu al monestir de Pedralbes (1868-1916).

I per acabar, a la Blueproject Foundation té lloc HerSelves una exposició col·lectiva de dones artistes que reflexionen sobre el tema de la dona en el món actual.

Agraïment a l´hospital Dr. Josep Trueta i altres
M. CARME RIBAS I MORA filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.

Des d´aquestes ratlles voldria agrair primerament a l´equip de cirurgia vascular, al capdavant del qual hi ha el Dr. Omar Andres, que des del principi té cura d´en Raimon substituint el Dr. Amado, que va ser el primer. El Dr. Omar juntament amb la Dra. Anna Pressas, la Dra. Patricia, el Dr. Oscar i tots els que comporten un equip del primer a l´últim, infermeres, zeladors... El 19 de maig portaven a terme l´amputació de la segona cama d´en Raimon. Per a tots ells només tenim paraules d´agraïment per la professionalitat i sobretot la qualitat humana que desprenen envers el pacient i la família, tenim un record molt especial per la Dra. Carme Rutz, que ens va deixar a la flor de la joventut i era part d´aquest equip. I tota la gent de la 4a planta, des de supervisora, la Nuri, infermeres auxiliars, zeladors, gent de la neteja, telefonistes, tots els que formeu part perquè un hospital funcioni i per la vostra feina feta malgrat aquestes retallades que estem patint i fan que a vegades un no pugui fer el que voldria o com voldria, però això ja no es deu a ningú de vosaltres, són els nostres polítics que han de donar solucions i més amb un tema tan delicat com és la salut.

El mateix per a l´equip d´anestesistes, el Dr. Arxer, la Dra. Maite Metje i la Dra. Fina Ros i més... tenen la vida dels pacients a les seves mans al llarg de les operacions, juntament amb l´equip de reanimació, on deixen els malalts sortint de quiròfan, molts força greus, que necessiten una vigilància exhaustiva feta des de l´amor i l´estimació al pacient, són hores crítiques que molts de nosaltres no ens en fem càrrec i veure el patiment de les persones tampoc és agradable per a ells. A la Unitat del dolor, no sé què faríem sense ella.

Repeteixo l´Hospital Universitari Dr.Josep Trueta «el considero el meu hospital i me l´estimo» però també reconec que té unes mancances que no tenen res a veure amb la gent que hi treballa i que més endavant voldria explicar si no als que manen. «Perquè com he dit el sento el meu hospital».

Voldria tenir unes paraules d´agraïment per a qui té cura de nosaltres al llarg de l´any, el CAP Joan Vilaplana de Taialà, la directora Dra. Ester Fages, el senyor Josep Carpio, adjunt d´infermeria, les infermeres gestores Alicia Ruiz i Marta Quirch, la Maria Puig, la primera que vàrem tenir, junt amb les infermeres que es tornen per donar-nos cura diària a vegades a tots dos, és una feina feixuga ja que són ferides cròniques i en no veure millora desanima el pacient i el que cura, felicitar la Carme, la infermera que s´acaba de jubilar, i ens havia fet extraccions i cures, la treballadora social, tota la gent d´administració. Gràcies per la vostra feina. Al Servei de Teleassistència de l´Ajuntament sols tinc paraules d´agraïment. És com tenir un familiar a casa, mai ens havíem sentit tan acompanyats. Gràcies per estar al nostre costat.

Ara voldria donar gracies al T.S.C, al Transport Sanitari de Catalunya, perquè el nostre transport requereix mesures especials i des del canvi del Consorci, que era qui tenia cura de les ambulàncies amb un servei més perfecte, amb l´actual sempre havíem tingut problemes. És cert que sols disposen d´una ambulància que pot fer aquest servei. Només tenen un trànsfer i una llitera elèctrica, però estem a final d´any i les mancances les deixarem per a més endavant. De moment felicitar-los perquè el ­darrer servei va sortir a la perfecció i sense cap falla. Gràcies Maria i als que vàreu fer possible que no fallés res, acabant a les deu de la nit amb un servei perfecte, gràcies de tot cor a tots.

De part d´en Raimon i meu us desitgem que l´any 2017 ens arribi amb molta salut perquè no us hàgim d´empipar massa i que a la Sanitat els Reis portin els canvis que facin falta per als hospitals i professionals i per als pacients que estem molt perjudicats, principalment la gent gran amb dependència total, els infants i tots els malats en general.
Feliç any 2017 a tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema