Ja el tenim aquí. Al terrat del Museu dels Joguets. És el Paseante. La silueta angulosa d´un flanêur anònim, dissenyada per l´enyorat artista Guillem Cifré. Des d´aquest Nadal, fa companyia a la cigonya, la baldufa i, cofat amb un barret elegantíssim, ens contempla mentre formiguegem per la Rambla.
Encimbellat a la biga que li serveix de talaia, a prop del buit vertiginós, la figura del Passejant ens recorda una mica la de Clark Kent, el periodista que es vestia de vint-i-un botons. Al mateix temps, la taca negra del Passejant també ens pot remetre a la d´aquell altre vigilant, amb capa i orelles de quiròpter, que perd les nits saltant pels teulats de Gotham City.
Dit això, qui sap si el Passejant es podria convertir en el nou superheroi de la ciutat En nits assenyalades, podria deixar de ser una ombra estàtica i convertir-se en un ser viu (igual que ho deuen fer tots els joguets del museu). Seria l´investigador perfecte per resoldre casos onírics, patafísics o surreals.
Com que la majoria d´herois pulp tenen un ajudant, el Passejant també hauria de tenir el seu. Un tipus més formal que ell, molt més tocat i posat, i així tindríem un tàndem ben contrastat.
Si em demanessin el parer, jo apostaria per l´home guarnit amb barret fort i que branda un paraigua, que decora la façana de la botiga d´en Norbert Font. La parella podria formar un duet imbatible i, n´estic convençut, ens desxifraria tots els misteris que ens perdem a les nits assotades per la tramuntana, mentre dormim ben acotxats i ronquem amb placidesa.