De pells peles, escorces i crostres

06.01.2017 | 11:03

Al meu blog es va encetar una petita polèmica sobre la conveniència d'anomenar «pell» a la pela de la patata (jo, en un article sobre aquest tubercle, hi feia servir les dues paraules). És cert que el terme corrent és pela, i per això, a Catalunya, a Mallorca o a València, pelem les patates (o creïlles), els llevem la pela. El mateix ho podem aplicar a una fruita i, fins i tot, a algun verdura: els espàrrecs, per exemple, també es pelen. En aquesta mateixa secció –perdoneu, de nou, l'autocita– hi vàrem escriure un article sobre «la pell del peix», en què reivindicava la pràctica tradicional (recuperada, sortosament, per alguns cuiners); de no treure l'exquisida pell dels peixos (com el llenguado o palaia). Quan entrevistava els pescadors de Llançà em deien, categòricament, que els francesos no sabien menjar peix –i no els faltava raó– ja que feien treure la pell del llenguado.

Ara, el diccionari més savi i meravellós dels que es fan i es desfan, l'Alcover-Moll, ens ho permet: de pell en dóna l'accepció «escorça o clovella no gaire dura (d'una planta o d'un fruit)». Però la nostra llengua, en els seus diversos parlars, té altres preciosos sinònims que apliquem a la pell o pela de les taronges, albergínies, festucs o avellanes, i fins i tot animals com el peix, l'aviram, la vedella o el porc (pell de pollastre, el tall que es pela, cotna, pela o «peloia» de patata, etc.) Així tenim clovella («cloveia» o «escloveia» a la meva comarca), corfa (terme valencià procedent de l'àrab), clofolla –i esclofolla–, corfoll, clòfia –i esclòfia– i altres: tot allò que l'espanyol sol solucionar amb el terme «corteza». Atenció, doncs: en català, d'això que els envasos d'aperitius o snacks en diuen «cortezas», n'hem de dir cotnes. La deliciosa cotna, dita també cuiro, a Mallorca; s'aplica a, per exemple, a la cotna de la deliciosa porcella, del porc o de la porcella o del porc rostit a l'estil alemany. A més, tenim escorça o escorxa –de la llimona, per exemple–: un terme viu a la meva comarca, que sovint he utilitzat i que algun corrector no entenia i em canviava per «pell»: però la llengua no és solament «pell» (continguts banals i estil declamatori o espanyol), sinó «fibra», és a dir geni interior. La suposada «crosta nacionalista» d'alguns catalans, que algú vol exterminar, no és res enfront de la «fibra», de la carn, dels músculs i dels canons espanyolistes. Els que gasten, amb la seva prosa contra la llengua catalana i els drets de Catalunya, per exemple Fernando Savater, Vargas Llosa, Perez Reverte, Eduardo Mendoza, Javier Cercas i tota la pesca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema