El Baptisme de Jesús

07.01.2017 | 01:49

Demà, dia 8 de gener, amb el diumenge de la festa del Baptisme de Jesús, s'acaba la celebració litúrgica del Nadal. En aquestes festes celebrem les tres Teofanies o manifestacions del Senyor: en l'adoració dels pastors Jesús es va manifestar a Israel, el poble de l'antiga Aliança; en l'adoració dels Reis es manifestà als pobles pagans; finalment en el Baptisme al Jordà, Déu Pare va revelar i consagrar el seu Fill, com l'Estimat: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut» (Lc 3:22) Per això acabem les festes de Nadal amb el Baptisme del Senyor, ja que com diu Sant Màxim de Torí en un dels seus sermons, «en certa manera també aquesta festa és com un naixement».

Quan Joan el Baptista batejava al Jordà i cridava el poble a la conversió, Jesús també es posà a la fila dels pecadors per ser batejat. No perquè tingués cap pecat, sinó per assumir els pecats dels homes. Per això el Baptista l'assenyalà com «l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món» (Jo 1:29) Ho explica així el bisbe Sant Màxim de Torí: «Algú dirà: Si era sant, per què va voler ser batejat? Escolta per què: Crist és batejat no per a ser ell santificat per les aigües, sinó perquè les aigües siguin santificades per ell». I és per tant pel baptisme de Jesús, que tots tenim entrada al poble de Déu, com a fills d'un mateix Pare.

També el bisbe Sant Procle de Constantinoble comenta el Baptisme del Senyor d'aquesta manera: «en el naixement del Salvador s'alegrava la terra, perquè portava el Senyor en un pessebre; però en aquest dia de les Teofanies, fins i tot el mar salta de goig i exulta amb gran alegria, perquè rep en el Jordà la benedicció santificadora». Per això, Crist que és la font, «cobreix i revesteix les aigües del riu».

Per la seva part, sor Isabel de Villena, en el capítol 107 de la seva Vita Christi, narra «Com lo Senyor vingué al flum Jordà, hon Sanct Joan preycaua, e volgue esser batejat aqui per lo dit Baptiste Joan». L'abadessa valenciana escriu:»despullas sa Majestat, entrant dins laygua; e Joan, ab molta reuerencia, tot tremolant, compli sa obediencia e bateja lo seu Senyor e Redemptor».

El maig de 2009, en la celebració del baptisme d'Aitana, filla d'uns bons amics meus, deia als seus pares i padrins com n'era, d'important, aquest sagrament, ja que per mitjà d'ell cada infant és regenerat per l'aigua i per l'Esperit. Així, submergits en les fonts baptismals (com Jesús al Jordà) els batejats renaixem com a noves criatures. Per això pel baptisme, que és el sagrament de la fe, entrem a formar part de l'Església com a membres del Cos de Crist.

El baptisme, ja des dels primers segles del cristianisme, s'anomenava il·luminació, ja que Crist, «Llum dels homes» (Jo 1:4) amb la seva resplendor omple de claror els batejats. Ho diu així Sant Gregori de Nazianz en un dels seus sermons «Avui Crist és il·luminat, deixem que aquesta llum divina ens il·lumini també a nosaltres; Crist és batejat, baixem amb ell a l'aigua, per pujar després també amb ell».

Antigament i ara ho estan introduint algunes comunitats, el baptisme es feia per immersió. El catecumen baixava tres vegades a l'aigua que hi havia a l'església, al baptisteri, i tornava a sortir tres vegades més de la piscina baptismal, ja que el baptisme ens associa a la mort i a la resurrecció del Crist, com escriu Sant Pau als cristians de Roma (capítol 6).

Que el record i les promeses de quan vam ser batejats ens ajudin a viure l'Evangeli amb fidelitat. I que l'aigua i l'Esperit que vam rebre en el baptisme ens facin testimonis del Regne, anunciadors de les Benaurances, homes i dones de pau, de reconciliació i d'esperança enmig del nostre món. És així, com deia el bisbe Francesc Pardo en la seva carta setmanal fa dos anys, que podrem «viure amb goig el nostre baptisme». I també recordar-lo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema