Aquesta època de l'any convida a escriure cartes il·lusionades, i aquesta n'és una. No perquè els destinataris tinguin els poders de què disposen els Reis d'Orient, sinó perquè em sembla que es tracta de persones serioses i responsables. Són els vuit coordinadors designats pel Pacte Nacional pel Referèndum (PNR). Penso que, a més de sòlides conviccions, la seva experiència els ha d'haver donat el sentit de la realitat per diferenciar allò possible del que és desitjable. Per això els adreço a ells aquestes ratlles, sotmetent a la seva consideració la meva visió de la viabilitat del referèndum unilateral. No pretenc que la meva anàlisi sigui la correcta; vostès, amb més informació que jo, sabran destriar allò que els sembli interessant.

Per deformació professional, he de plantejar-me d'entrada el problema de les seves competències com a coordinadors. No he sabut trobar cap web del PNR que informi de les seves atribucions. Imagino que aviat veurem la pàgina web institucional, i allà hi apareixeran les seves responsabilitats. En absència d'aquest detall, els escric perquè penso que, si volen, poden manifestar-se sobre allò que considerin oportú amb relació al referèndum.

Començo per aclarir que em refereixo a la hipòtesi més versemblant, que és la que el govern de la Generalitat convoqui unilateralment un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un referèndum vinculant, on, si guanya el sí, es proclamarà la independència, altrament conegut per les sigles RUI. A manca d'acord polític amb l'Estat, el RUI voldrà fonamentar-se sobre la legalitat «desconnectada» proporcionada per l'anunciada llei de transitorietat jurídica. Aquesta legalitat serà, com a mínim, controvertida, de manera que cal afinar molt el procediment per tal que el resultat final tingui la mateixa credibilitat de què gaudiria si s'hagués desenvolupat en el marc de la legalitat espanyola. I ara va la primera petició: si us plau, diguin com es pot substituir la credibilitat de l'administració electoral que fins ara ha estat funcionant, per una altra que es creï de bell nou. Com que de moment el RUI només té suports explícits entre els partits independentistes, aquesta administració creada per fer-lo possible seria immediatament sospitosa de parcialitat. Una mala imatge que allunyaria molts votants del no i afectaria la credibilitat internacional del resultat. Ja em corregiran si m'equivoco.

En segon lloc, els demano que prenguin una posició sobre el que recentment va declarar el president Puigdemont a una ràdio francòfona de Barcelona: que un sol vot podia decidir la victòria del sí o del no. Com ho veuen? A mi em sembla molt arriscat. Imaginin que efectivament es dóna aquesta circumstància. Podria determinar un resultat vinculant, i irreversible, el vot d'algú que s'ha equivocat de papereta perquè aquell dia s'ha deixat les ulleres a casa. I en tot cas hi hauria una onada d'impugnacions propiciada pels derrotats. Al final, el la victòria o la derrota d'una opció la resoldria l'organisme creat per supervisar el referèndum. Que, si no estic equivocat, seria sospitós de parcialitat per les raons que abans he esmentat. Diria que el més raonable seria establir uns percentatges de victòria que la fessin indiscutible, però, com és natural, el seu criteri pot ser diferent. Si és així, si us plau facin-ho arribar al PNR i a l'opinió pública.

I si, com jo pel que acabo d'exposar, consideren que un RUI no és viable, els adreço cordialment la mateixa petició: diguin-ho. Perquè si no és viable, tothom es podrà dedicar amb més intensitat a buscar altres opcions per resoldre el conflicte en què ens trobem. De pas, faran un favor als polítics que signarien una carta com aquesta, però no gosen.