Rèquiem per uns músics russos

07.01.2017 | 01:49

El passat Nadal es va produir un accident aeri en el qual van morir la totalitat dels passatgers i tripulants d'un vetust avió militar rus del tipus Tupolev. Entre les persones que van perdre la vida hi havia 64 components de l'oficialment denominat Conjunt Aleksándrov, pel cognom del seu fundador, però més conegut com a Cor de l'Exèrcit Roig, encara que no és només un cor sinó també una orquestra i un grup de ballarins. En l'accident també va perdre la vida una popular metgessa dedicada a tasques humanitàries el cognom de la qual, Glinka, és el mateix que el del compositor de la primera meitat del segle XIX que està considerat pare del nacionalisme musical rus. Ho afegeixo, sense que representi menyspreu per als altres passatgers, que eren periodistes i acompanyants.

He volgut dedicar l'article a aquells músics –professionals gairebé tots– que actuaven uniformats i als seus companys que no anaven en l'avió. Ho he escrit per la seva condició de músics, no per la de militars, i perquè el Conjunt, ara només rus i abans de la URSS, actua freqüentment a casa nostra perquè és una institució musical i una icona per als amants de la música vocal en general i per als qui gaudeixen amb les danses populars.

Sóc conscient que aquesta agrupació musical porta uniforme –verd oliva gairebé sempre tot i que també blanc mariner de vegades o blau algun dels solistes– amb cordons i galons daurats, camisa blanca i corbata i gorra de plat, de vegades amb franja vermella. I que no deixa de ser part d'un exèrcit. I també que per molt músics que siguin els seus integrants la seva funció principal des de l'origen és actuar com a elevadors de la moral dels militars «autèntics» quan es troben presents en zones de guerra, com és el cas de la destinació a la qual es dirigia la nau estavellada. Anaven a Síria per amenitzar i reforçar la moral de les tropes destacades en aquell país. La funció militarista, és clar doncs, està en les arrels del cor, tot i que el caràcter artístic és el que preval en la majoria de les seves actuacions en països no sotmesos a la brutalitat dels conflictes armats. S'han prodigat en molts països en pau: més de seixanta. Van actuar en un festival d'Eurovisió. He vist un cantant solista vestit d'esmòquing. I els he vist actuar amb un cor infantil de nens i nenes.

Creat el 1928, el seu primer director –el general Aleksandr Aleksándrov– era professor en el Conservatori Txaikovski de Moscou i compositor, i el va dirigir fins a la seva mort, a Berlín, el 1946 poc després de finalitzada la Segona Guerra Mundial. Un període bèl·lic en el qual van fer unes 1.500 actuacions, van gravar discos i la seva música va ser molt difosa per ràdio amb finalitat propagandística. Posteriorment també han actuat en zones de conflictes armats com ara Afganistan, la desapareguda Iugoslàvia, Moldàvia i Txetxènia.

Aleksándrov va ser reemplaçat pel seu fill Boris, que va estar al capdavant fins a 1987. Després hi ha hagut almenys set directors més, entre titulars i adjunts. El cor, l'orquestra i el grup de danses no han tingut un nombre tancat de membres, hi ha més d'un centenar o dos de professionals.

Alguns dels que tenim certa edat hem vist i escoltat aquests músics uniformats en diferents ocasions i circumstàncies, abans i després de la desintegració de l'URSS. Abans, amb un ventall de cançons més ampli en abastar peces de territoris que avui en dia són estats independents. En els anys de l'anomenada transició posterior a la fi del franquisme hi havia gent que anava a un concert del Cor de l'Exèrcit Roig com una espècie d'acte d'afirmació en les seves conviccions de militància d'esquerra, al costat de persones que amb independència de la seva ideologia acudien per la bellesa i alegria de la música i de les danses al so dels acordions i de les balalaiques com a instruments predominants. Aquells que hi assistien per motius polítics ja no hi solen assistir.

Altres cantants, músics i ballarins que no anaven en l'avió sinistrat i d'altres que substituiran els mort ens proporcionaran noves actuacions i molts tindrem un record per als 64 absents. Els 64 músics russos que no van arribar a la seva destinació a Síria el passat dia de Nadal. Uns músics que vestien uniforme com a soldats, i ho eren encara que més nominalment que real. A tots ells, per la seva contribució musical i folklòrica, valgui aquest article de periodístic rèquiem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema