Alguns gironins que enguany esdevindrien centenaris

08.01.2017 | 06:30

Avui voldria recordar alguns dels gironins que nasqueren l´any 1917, i que per tant durant l´any que acabem d´iniciar haurien arribat als cent anys d´edat, si la mort no els hagués arribat abans. Gironins destacats pel seu treball, per la seva dedicació i per l´empremta que deixaren en la ciutat. Un centenari doncs, ben digne de ser commemorat.
En Joaquim Pla Dalmau va ser una personalitat clau durant molts anys en la vida gironina. El seu compromís amb la ciutat va ser incondicional i absolut. Quan es tractava d´endegar alguna nova actuació en la vida ciutadana i es demanava la seva aportació sempre se´l trobava disposat. Fos per organitzar una nova entitat, com va ser la recuperació dels manaies o la reinstauració de l´Associació de Música. S´hi feia present amb els seus dots d´organitzador. Si s´havia de muntar una exposició o estructurar un museu el seu disseny hi era indispensable. Si es tractava d´actualitzar els gegants, els capgrossos o l´àliga hi aportava la seva formació artística.
Dibuixant, dissenyador, projectista, organitzador, col·leccionista... Professionalment llibreter i editor. Un ciutadà complex i complet, sempre al servei del que pogués convenir en l´àmbit de la nostra Girona.
Josep M. Ginès i Pous, home d´empresa, que presidí amb gran eficiència la Cambra de Comerç. Periodista d´àmplia volada que no es pogué professionalitzar en aquesta activitat per qüestions ideològiques. Capdavanter d´una gran empresa que nasqué d´un senzill, però molt competent, taller familiar. Conseqüent amb els seus ideals, d´un sincer cristianisme, sempre en consonància amb el procés d´actualització. A contracor hagué de participar, com a combatent, en la guerra del trenta-sis, però en acabar la campanya pogué testificar no haver hagut de disparar ni una sola vegada contra cap persona.
Josep Viader Moliner, que visqué noranta-cinc anys dedicat en cos i ànima a la música i per la música. Una veu potent i afinada per al cant, grans qualitats per la direcció, intèrpret de diversos instruments, destacat pedagog, eficient organitzador, destacat compositor. De molt jove, juntament amb el seu amic, el que seria mossèn Geli, organitzaren i dirigiren l´Acadèmia Musical de Santa Cecília, en el si de la Congregació Mariana. Ja convertit en professional ocupà la càtedra de Música de l´Escola Normal de Mestres, de la qual també en fou un temps director. Professor i director del Conservatori. Dirigí la coral del GEiEG. Fundà i dirigí fins la seva jubilació la Capella Polifònica amb la seva filial Saba Nova. Amb destacades actuacions en els més acreditats fòrums musicals europeus. Sota la seva direcció les esmentades corals reberen premis i reconeixements internacionals per les seves destacades actuacions.
Josep M. Gironella Pous no va néixer a Girona i visqué ben pocs anys a la nostra ciutat; però no hi ha cap dubte que l´hem de considerar gironí. Nascut a Darnius, resident un temps a Sant Feliu de Guíxols, cursà estudis a la nostra ciutat, aquí començà a treballar i aquí va començar a escriure. Viatjà per tot el món i s´instal·là durant molts anys a Arenys de Munt, per traslladar-se finalment a Arenys de Mar, on morí. Però sempre es considerà lligat a Girona on la seva família hi ha tingut la seva residència. Però potser el que més l´associa a la ciutat és el fet d´haver-la fet protagonista d´algunes de les seves obres més famoses i més divulgades. Los cipreses creen en Dios, obra traduïda a diverses llengües i divulgada a tot el món, féu que Girona fos universalment coneguda. Tot i que ell s´havia proclamat ciutadà del món, quan a Girona se li demanava una col·laboració o un servei, sempre se´l trobava ben disposat.
Josep M. Solà Camps, nascut a la Rambla, que es com dir en el centre vital de la Girona de sempre. Alumne destacat del col·legi marista de la Mercè, i de l´Institut del carrer de la Força, Llicenciat, amb Premi extraordinari de final de carrera, en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. La vida professional el portà a residir en diverses poblacions del nostre país. Però mai perdé el contacte amb la ciutat on hi té la seva família i on sempre s´hi retrobava amb les seves múltiples i incondicionals amistats. Molt jove i recent llicenciat exercí la docència en la mateixa Facultat en la que poc abans havia estudiat. Però ben aviat guanyà una càtedra en renyides oposicions on s´oferien, per tot Espanya, deu places a les quals optaven centenars d´aspirants. Catedràtic a Cadis, on assistia a les tertúlies que es reunien a la casa de José Mª Pemán. Per acostar-se a Girona es traslladà successivament a Tortosa, a Lleida i finalment a Barcelona, on dirigí la Inspecció d´Ensenyament Secundari, fins la seva jubilació. La seva primera aspiració era la càtedra a l´Institut de Girona; però aconseguí una posició més elevada i un responsabilitat superior. Preparant una tesi doctoral que no arribà a completar mai s´especialitzà en el coneixement de la personalitat i l´obra del gran poeta de Catalunya Jacint Verdaguer. Era l´estudiós del seu temps que coneixia més l´obra de Verdaguer. Però era tan perfeccionista que tenint material de sobre per culminar la tesi, mai la considerà prou completa. Els seus coneixements musicals eren considerables i quan venia a Girona per les vacances nadalenques havia participat en les representacions dels Pastorets, ja sigui tocant el piano o dirigint els cants. També participà en el disseny del vestuari dels manaies, juntament amb en Joaquim Pla, sota la direcció del Doctor Pericot.
A més d´aquests que podríem considerar personatges de destacat relleu, i que són els que surten en els papers, crec que es de justícia recordar dos altres gironins nascuts el 1917. Santiago Casadevall Martínez, comerciant de la Rambla, amb tot el que això representava quan era viscut a consciència. Home amb una gran vocació ciutadana. Atent a tot el que passava a la ciutat. Element destacat en la organització de la Setmana Santa, com a membre de la Junta de Confraries, i directiu de la Congregació dels Dolors. En unes eleccions municipals dels anys cinquanta del segle passat l´acció del dit totpoderós a favor del seu contrincant impedí el seu accés a la corporació municipal, on sens dubte hauria exercit un bon paper amb gran dedicació i incondicional honestedat, potser fins i tot amb sacrifici dels seus interessos particulars.
Manel Bataller, comerciant que de la Rambla passà al carrer Nou, sempre atent a actualitzar-se, de tal manera que canviant, al ritme dels temps, l´especialització, el seu establiment té una ben viva activitat a càrrec dels seus fills. Present sempre en l´activitat ciutadana. Milità activament en el Fejocisme, fou un entusiasta de la devoció a la Verge Montserrat. Promogué l´edició de l´obra del seu familiar Dr. Carles de Bolós Ángulo de la Ciudad.
I a fi que almenys hi hagi un element femení, de l´any 1917, faré esment de la Florentina Barceló. Funcionària del cos administratiu del Ministeri d´Educació. Durant molts anys prestà els seus serveis en la Secretaria de l´Institut del carrer de la Força. El seu tracte deferent amb tothom i la seva indiscutible professionalitat i esperit de servei li donaven un gran prestigi i l´estimació tant dels directius i professors, com de tots els estudiants. El cert temor amb què sovint l´administrat s´acostava a la finestreta de les oficines estatals, s´esvaïa totalment quan l´inexpert aspirant a batxiller es trobava davant aquella simpàtica funcionaria que el tractava amb amabilitat. L´orientava en els seus dubtes i li corregia amb delicadesa qualsevol error que hi podés haver en la documentació presentada. Com que la Florentina vivia davant mateix de l´Institut se sabia que sempre es podia comptar amb els seus serveis. En qualsevol moment hauria estat disposada a creuar la placeta per resoldre qualsevol urgència que es presentés.
Molts altres gironins nasqueren aquell any 1917 i alguns molt dignes de ser recordats; però en aquests moments la meva memòria només em permet evocar aquests que he esmentat i amb els quals vaig tenir estreta relació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema