Prediccions per al 2017

09.01.2017 | 06:30

Europa 2017

Any d'eleccions de primer ordre a Europa. En dos mesos, a mitjans de març, eleccions a Holanda. Eleccions presidencials a França entre maig i juny i parlamentàries el juny. Eleccions alemanyes el setembre. I els comicis italians en un moment incert de l´any, si no ho allarguen fins a l´any que ve. Prediccions, sempre incertes en aquests temps tan reactius: Mark Rutte continuarà com a primer ministre d´Holanda en una coalició de fins a quatre partits on hauran de confluir els dos partits liberals històricament antagònics –VVD i D66.
François Fillon esdevindrà nou president de França però amb uns resultats ajustats davant Marine Le Pen, que pot recollir més vot del previst d´alguns sectors que havien votat l´esquerra (Fillon en teoria amb un programa reformista i liberal d´infart per a la gaullista França). Angela Merkel retindrà el poder a Alemanya en un quart mandat si els dos temes principals de campanya no són immigració ni un possible nou rescat de Grècia (que s´està tapant com es pot mentre Tsipras es va desinflant).
Els liberals tornaran al parlament alemany i els lepenistes entraran amb més força a l´Assemblea Nacional francesa. També hi ha eleccions el març a Armènia i el juny a Albània. Veurem com Europa es relaciona amb la nova administració americana i amb el poder del Kremlin. Em sembla que més fluidament del que algú podria presumir avui.

El món 2017

El 20 de gener Donald Trump accedirà a la presidència dels Estats Units. Aquests dies de festes d´any nou vam tenir l´oportunitat de sopar a la Bisbal amb un consultor internacional de primeríssim nivell que té casa a la Costa Brava i que en la seva vida anterior havia estat el general de més alta graduació del seu sofisticat país. Apunts de la classe magistral: la clau de Trump és la imprevisibilitat i jugarà amb ella tant temps com pugui. Té posat entre cella i cella que el que realment provoca dumping social és l´economia xinesa i segurament aquest serà el seu principal pol de confrontació (ben mirat, a qui se li va acudir permetre l´accés d´una economia planificada i amb mil jocs de mans a l´Organització Mundial del Comerç? Al francès Pascal Lamy, eren els temps de la presumpció de bona voluntat en el mundialisme).
El cercle més estret de Trump és jueu (la seva filla gran, jueva conversa; el seu gendre, jueu ortodox; el seu advocat, crescut en els assentaments). Palestina potser començarà a pensar en la confederació amb Jordània i el món àrab continuarà dividit en la llarga batalla de religions i de poder entre xiïtes i sunnites. Les relacions Turquia-Rússia-Iran continuaran funcionant per redissenyar el Mitjà Orient. I les antigues zones d´influència soviètica hauran de veure si queden en fals a la capital dels Estats Units. En aquest sentit, Geòrgia té més resolts els equilibris entre els nous pols de poder (Washington, Moscou i el món àrab –lloc discret pel turisme de liberalització de costums islàmiques amb vols curts– mentre que Ucraïna pot patir i veure com el drama dels errors propis i de tercers encara s´encrespen.

Catalunya 2017

Aquí seré breu perquè el que sé no convé escriure-ho si vull que les coses arribin a bon port. I hi poden arribar. Any gens rutinari. Com em deia Andreu Mas-Colell, d´aquest any n´ha de sortir una penyora de futur i un precedent que sumi. Serà any de recomposició d´espais electorals. Veurem en poques setmanes un reagrupament de persones de centre ampli al voltant del Partit Demòcrata. Si hi ha eleccions aquest any, serà sense la repetició de la fórmula de Junts pel Sí, com va quedar escrit des del primer dia. Serà el moment de tornar als espais de coherència ideològica després de 18 mesos que han valgut la pena per la causa i tot el que s´ha avançat. No es pot amagar, però, que han impactat en un estrès ideològic i de certeses que segurament a qui més ha desdibuixat haurà estat al PD. És temps doncs, de fer sentir una veu programàtica i ideològica que connecta amb el millor de la política feta i amb noves propostes pràctiques per un govern útil als ciutadans.

Espanya 2017

Pronostico pressupostos pel mes de març amb el vot del partit taronja –que pateix en el paper de complementar majories fins a la tendència al desdibuixament– i el vot del PNB – sòlids i amb experiència amb el que volen, que sempre saben el que és. La gran retallada pressupostària s´haurà fet amb uns pressupostos del 2016 no aplicats en bona part i uns del 2017 que ja entraran amb tres o quatre mesos menys d´exercici pressupostari. Serà l´any que el PSOE elegirà nou lideratge i a dia d´avui la dona de Sevilla en té totes les ganes i el suport de la vella guàrdia (veurem qui els vota a Catalunya amb certs discursos).
Serà l´any que Podem entrarà en el món de la lletra petita del treball en comissió, les esmenes i el control al govern després del festival de Twitter i les batalles quasi puerils. El PP avui es mostra molt sòlid però els analistes més afinats apunten que si no comença un rejoveniment del seu lideratge, pot perdre el potencial electorat jove (amb els taronges, la guerra soterrada és fenomenal).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema