productiva tabarra

08.01.2017 | 06:30

Quan els historiadors del futur abordin aquest període conclouran, potser equivocadament, que hi havia molta llibertat perquè faixes i cotilleries opressives havien desaparegut. No obstant això, dirà un altre, van proliferar els ministeris de la veritat a l´estil de George Orwell. Un àmbit en el qual el maneig forçat de la llengua resulta menys decorós és el de l´independentisme català, però no és l´únic i, a més, presenta dos trets molt espanyols: la corrupció de la seva classe política (cas Treball, Palau, 3%, Pujol i família) i la pràctica del sigil jesuïta (també anomenat omertá): Alfons Quintà va viure i va morir com un maltractador malgrat la qual cosa va ser persona de confiança de Jordi Pujol, de J. L. Cebrián, de Prenafeta, que també té el seu propi cas.
Es presenta l´independentisme com si fos un fenomen natural: la germinació de les patates (oprimides). Però la política és pur artifici, encara que, a diferència del teatre, la vida va de debò, com va dir Gil de Biedma, l´oncle poeta de l´Espe. Ja en el preàmbul del segon Estatut ­–que estava lluny de ser un anhel general– es pintava Catalunya, a través dels ulls de la seva classe regnant, com un oasi de verdor democràtic enmig de l´erm espanyol, com si no hi hagués hagut falangistes catalans, espies de Franco de catalanitat impecable (es jugaven vida i/o propietat), batallons carlistes de parla catalana, etc.
Tanta virtut col·lectiva tan gentilment autoatribuïda –quan tant ens costa proclamar els talents aliens– només pot tenir una finalitat: la creació de l´enemic Que bé que es funciona amb un enemic! Fins millora el trànsit intestinal! Després s´acusa els altres de no fer el que, de cap manera, ve ni en els seus programes ni en les seves proclames, i ja tenim el famós dèficit democràtic que havíem assenyalat en els altres (que a nosaltres, ens sobra amor a la llibertat). Es completa amb una mica de constrenyiment perquè no pensem tant i un rebuig genèric de la llei perquè no diu el que ens agradaria. I ja tenim composta la productiva, per a alguns, tabarra que s´allarga tantes llunes

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema