En la darrera Volta a Espanya, un dels líders durant unes jornades va ser un ciclista colombià poc conegut pel gran públic. L´anècdota és que, a vegades, entrenava amb un club ciclista empordanès, amb qui l´uneix una bona amistat. No és estrany que a Girona i les nostres comarques s´estableixin ciclistes professionals, que aprofiten el traçat de les nostres vies per entrenar i tenen aquí el quarter general.

Més enllà del circuit professional, hi ha un turisme de bicicleta, que any rere any, mou més calés i és una alternativa turística més. Amb la generalització de l´esport a nivell popular, el ciclisme és un dels esports que aplega més practicants, clubs i proves diverses. Amb seguidors que volen fer les curses dels seus ídols, i posen a prova la seva resistència. Només a França, amb el Tour com atracció mundial, el turisme de dues rodes mou fins a 17.000 milions d´euros del seu PIB. A Bèlgica, un indret de gran tradició ciclista, proporciona uns 4.500 milions a les arques del país.

Perquè ens fem una idea de les diferències, només comparar que, a Espanya, el turisme de dues rodes proporciona uns mil milions d´euros al PIB anual, unes disset vegades menys que a França. Precisament per això, i a poc que es faci una feina correcta, aquest turisme augmentarà. Vegin l´èxit del Camí de Santiago, convertit també en un recorregut per als ciclistes. Un turisme que també és familiar i que assegura una estada mitjana dels seus practicants d´un mínim de cinc dies en el territori, que coneixen i estimen. Cal potenciar-lo.