Aquesta dita popular, com tantes altres, denota coneixement de la realitat i expressa l´experiència viscuda, generació rere generació, sobre la condició humana. Conscientment, i des de la perspectiva de la moral o de l´ètica, tots, o la immensa majoria, convenim que les normes i les lleis cal complir-les, perquè en definitiva són el marc que ordena la convivència, marquen els límits i faciliten l´exercici dels drets i deures que tota persona té. Sense un marc legal, les regles del joc queden a l´arbitri del més poderós, que sol actuar sense controls ni contrapesos, i sabem que pot conduir, normalment, a la barbàrie i la irracionalitat.

Però no em vull referir, en aquesta ocasió, al marc jurídic general, sinó a qüestions i problemes concrets que tenen la seva causa i origen en el menyspreu hipòcrita de les normes i de la dignitat de les persones, especialment en el terreny laboral. En pocs dies se m´han adreçat persones diferents comunicant-me que a la seva empresa els obliguen a signar, diàriament, les suposades hores teòriques de treball, és a dir la jornada declarada oficialment. No obstant, es veuen obligats a fer més hores de les declarades. I a més, de forma insultant i descarada, quan algú gosa insinuar que per què ha de signar una jornada inferior a la real se li diu que al carrer hi ha gent esperant una oportunitat, que la porta és ampla per marxar.

Altres estratagemes utilitzades fraudulentament són les relatives a temes de seguretat en el treball. S´obliga a signar suposades formacions que en la pràctica són quasi inexistents, s´obliga a susbcriure compromisos relatius a respectar els descansos en el transport de mercaderies, quan en ocasions es força a incomplir les normes per obtenir el màxim rendiment i benefici, burlant el dret al descans del treballador. Es força a signar contractes com a autònom, quan realment es tracta d´un treball per compta aliena. S´obliga a signar contractes de treball de jornada reduïda, quan realment es fa jornada completa i fins i tot amb jornades superiors a les màximes legals. Una societat que no compleix les lleis és una societat èticament malalta, socialment injusta i cívicament fraudulenta. Feta la llei, caldrà que tots plegats ens comprometem a assumir els deures i els drets que les lleis comporten. I no es pot emparar ni consentir que els que les incompleixen siguin premiats. La lluita contra la hipocresia social comença per denunciar els que hipòcritament oculten la realitat amb formalitats legals falses. Bon any 2017 a tots els lectors.