«És bonic pensar que...»Jesús Domingo Martínez girona

Diumenge, dia 8 de gener, un nodrit grup, una església gran era plena, vam assistir al funeral de Narcís, un amic, un company de treball, un pare de família, un bon cristià, una de les persones més responsables que he conegut.

Durant la missa funeral i el posterior enterrament em van venir al cap les paraules del Papa: «És bell pensar que la mort del cos és com un somni del qual Jesús mateix ens despertarà. És bo recordar als cementiris no només els nostres éssers estimats, sinó a tots, també aquells a qui ningú recorda. La tradició de l´Església ha exhortat sempre a resar pels fidels difunts, oferint per ells la celebració eucarística, que és l´ajuda espiritual més eficaç que podem oferir a les ànimes, particularment a les més abandonades. El record dels difunts, la cura dels sepulcres i els sufragis són el testimoni de la confiada esperança radicada al que la mort no és l´última paraula sobre la sort humana, perquè l´home està destinat a una vida sense límits que té la seva arrel i la seva fi en Déu». (Sant Pare Francesc).

Car 2017, sous pèssims i turistes privilegiatsFrancesca Barti Comalat banyoles

Aquest 2017 s´encareix, s´apugen preus i els sous es mantenen baixos i pèssims. Tenim un sistema polític tan primitiu i tan merda que ni s´adonen del bé comú que seria apujar tots els sous. Un bé per a l´economia i sobretot per a la salut de la persona.

Encara hi ha persones que cobren just per pagar un lloguer o hipoteca, que viuen amb pressió per arribar a finals de mes o que amb prou feines tenen per pagar-se necessitats vitals.

No és estrany que la sanitat estigui col·lapsada de mals ja que està comprovat científicament que viure en situacions d´estrès i pressió pot ocasionar malalties greus al nostre cos.

Amb aquest pas ens convertirem en animals de zoo tancats i barrats observant els turistes com disfruten de la nostra terra. Clar, ells seran els únics que es poden permetre el luxe de pagar i voltar com els roti i quan vulguin! mentre que a nosaltres només ens deixen sortir de les gàbies només quan ens deixen, llavors, passa el que passa, que col·lapsem els llocs i ens tornem encara més bojos.

Campanya de cartes a favor de Portbou/CerveraJosep M. Loste i Romero portbou

És el moment de proposar una alternativa clara, vàlida i que no costa diners, per solucionar els problemes de connexió ferroviària entre Portbou i Cervera. Que els dos primers trens que arriben a Portbou al matí, el MD de les 6.15 (que va sense viatgers i surt de Portbou cap a Barcelona a les 6.23) i el regional que arriba a les 7.26 arribessin fins a Cervera, i que els dos primers trens de la SNCF que arriben a Cervera ­allarguessin el seu tram fins a Portbou.

Amb aquesta senzilla operació seria possible que una persona de la Catalunya Nord pogués anar a treballar o a estudiar a Figueres o a Girona i una persona del Gironès o l´Alt Empordà pogués fer una normal activitat diària amb transport públic fins a Perpinyà o més al nord.

Per aquesta raó cal endegar una campanya massiva de cartes i articles a la premsa en paper, i d´escrits a les xarxes socials en català, castellà i francès a favor del tren convencional transfronterer i, sobretot, a favor d´una millora radical de les interconnexions ­ferroviàries Portbou-Cervera de la Marenda.

«Merlí» salva la filosofia?Xavier Serra Besalú Girona

El filòsof que està darrere els continguts de Merlí, la popular sèrie de TV3, afirma que «la filosofia ha perdut la distància amb la realitat». I ho explica: «o bé l´hem convertit en una activitat purament acadèmica, en un llenguatge abstrús; o bé l´hem convertit en literatura d´autoajuda». I segurament té raó.

Ara bé, això no explica per què els qui fan els currículums la volen ofegar als plans d´estudi de Secundària, o reduir-la a una «maria» o a una «optativa» col·lateral. Certament, la filosofia no és només un camí cap a la felicitat -com potser algú es pensa per les «merlinades»- sinó allò que ens permet «certa distància crítica envers la realitat». En això estic d´acord amb en Nemrod Car­rasco.

La filosofia no necessita ser salvada, en ella mateixa, sinó reconeguda com cal en els plans d´estudis. Si Merlí hi ajudés, seria un bon pas endavant.

Però no ens confonguem, Merlí és ficció: a les classes dels nostres instituts s´aprèn molt més que a transgredir normes i expressar els propis camins amb sinceritat. S´hi aprèn a ser madurs de debò, profunds, cultes.

La filosofia la salvem entre tots quan, dia rere dia, mirem amb ulls no superficials el que ens envolta. I, per això, legisladors, blindeu-nos-la com a assignatura troncal a l´educació preuniversitària.