Cartes

Enguany hem sentit dir a la nova ministra de Sanitat que volen augmentar el copagament dels medicamens als pensionistes de renda més alta, a partir dels 18.000 € bruts. Fa vergonya que surti la ministra de Treball dient que no abaixaran les pensions ni les congelaran, quan a la pràctica amb aquest augment dels medicaments no sols no s´apujaran, sinó que aquest 2,25 d´augment desapareix i es rebaixen. Això serà un problema, ja que molts pensionistes estan ajudant els seus fill que no tenen feina i no cobren cap ajuda. Ara veurem el que fa l´esquerra (PSOE) i si segueix donant suport al partit del govern, cosa que és possible ja que la por de noves eleccions el té lligat de mans i peus. Com a català diria al Sr. Iceta com podrà no convertir-se amb la nina del pim pam pum del PSOE i tenir la personalitat per fer el que ha de fer, és a dir, posar-se al costat de la gent del carrer.

Crec que ens espera una legislatura igual que l´anterior, amb edició de lleis del Govern sense que l´oposició hi faci res, només tal com es diu a l´Estat «postureo» i no derogaran cap de les existents.

Estem en un país amb una democràcia que està a anys de la resta del nord i centre d´Europa (excepte alguns països de l´Est) tant en cultura, investigació com indústria. Fins que la mentalitat no faci un canvi, començant pel govern, estarem a la cua d´Europa en drets laborals.

Carta adreçada al BisbatAdelina Tibau i Macau Castelló d´Empúries-Vilanova de la Muga

Sóc una castellonina de tota la vida i fins ara també catòlica practicant. Fa uns 5 anys va arribar a la parròquia de Castelló com a rector mossèn Ferran Jarabo. Des d´aquell moment, només puc tenir paraules d´agraïment cap al mossèn.

En l´àmbit personal, potser t´acomodes a la fe i van passant dies, i es genera una monotonia entorn a la religió, i amb la seva arribada això va canviar de cop, i va ser com una alenada d´aire fresc a la meva fe i l´he tornat a viure amb una intensitat molt forta.

Gràcies al mossèn he vist una persona que porta la seva fe molt a prop de la gent del poble, i sobretot a qui ho necessita realment.

Ajuda qui ho necessita tant econòmicament com en l´aspecte personal, en àmbit econòmic amb llenya, pagar llibres, factures de llum, sabates, roba i menjar, a totes hores del dia i tots els dies de l´any, no té mai un no per a ningú, visita els malalts (comunió si cal), a part ha obert l´església a tothom i quan dic tothom és tothom, no només als feligresos sinó a gent que realment ho necessita sense mirar ni religió ni color ni gènere, i molt menys la situació econòmica. També ha fet un munt de millores, obres a càrites, el campanar Sant Joan dels Erms, la rectoria, etc.

Jo diria que mossèn Ferran ha sigut per mi un veritable mossèn, un rector, no com una persona llunyana sinó molt propera a tots, una persona senzilla, agradable, discreta, optimista, activa, servicial, una persona que ha lluitat molt per la seva salut, tot i la seva malaltia, i tot just sortir de l´hospital no ha faltat mai a dir missa a Vilanova, a Castelló, a Sant Pere Pescador, sempre amb les seves carosses però amb la cara riallera.

Jo em pregunto com pot ser que ens assabentem de cop que un mossèn que ha sigut un exemple per a molts com a rector i com a persona el dia 22 de gener ha de plegar, -diuen per problemes de salut- jo personalment no m´ho crec i m´agradaria que per part del Bisbat ens diguessin el perquè però el perquè de veritat.

Europa ha perdut l´ànima?Maria Àngels Mató i Pallí girona

Europa ha perdut l´ànima? O la conserva però sepultada sota preocupacions econòmiques, i de poder? Si conservés l´ànima, si conservés la qualitat humana... potser no aixecaria fronteres, potser no hi hauria milers de persones de totes les edats gelant-se sota la neu a temperatures insuportables. Potser haurien procurat -amb molta urgència- enviar helicòpters, treure la gent de les tendes, organitzar vols per repartir-los per tots els països on -de fet, ben segur- trobarien acollida en famílies, edificis esportius, escoles... Europa no va bé, i no va bé perquè el materialisme se la menja, perquè els governs no canalitzen la compassió i voluntat d´ajuda de tantes persones. No seria possible una marató a favor dels refugiats?