Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

Aquest any vaig tenir la curiositat de voler veure les cavalcades que s´organitzen a diferents llocs de la Península. Mitjançant la tele és fàcil i fer una anàlisi comparativa crec que és bo i ho haurien de fer tots els organitzadors per millorar cada any aquesta cavalcada que tanta il·lusió porta a la mainada, veritables reis de la festa. Bé doncs, i segons el meu criteri, s´estan sofisticant massa. Tants dansaires, fades, carrosses, que res tenen a veure amb la vinguda dels tres Reis, crec que arriba a cansar i desubicar la mainada. Ells volen veure els tres Reis, quan més majestuosos millor, però ells són els protagonistes, no tota la sèrie de ballarins/es, comparses i ves a saber per què emmascaren tant la desfilada que arriben, crec jo, a distorsionar el veritable esperit de la festa.

Ara bé, crec que la cavalcada gironina és una de les que millor representa l´arribada dels Mags, amb el campament reial, els patges, la comitiva reial; de tota manera, potser perquè la perfecció no existeix, la cavalcada gironina cau any rere any en una errada monumental. Pinten el Rei Negre i es veu moltíssim. Amb les càmares es veuen ratlles de tots colors, com si Baltasar s´hagués empastifat de xocolata desfeta. Els nens i nenes són prou vius, i més actualment, i per força s´han d´adonar de la farsa i l´engany que repeteixen any rera any.

Sé que existeix un monopoli per fer de Rei, és un premi arribar a poder representar el personatge, que potser s´han guanyat a pols pels mèrits que sigui, però si us plau, el Rei Negre l´ha de representar una persona negra, que, per cert, en tenim, i moltes. Llavors podríem presumir d´una de les cavalcades més reals, tradicionals i boniques de tot l´Estat. Un desig per al nou Any!

Un bon exemple

a seguir

Lluís Torner i Callicó girona

També podíem dir-ne: Parlant la gent s´entén o la importància del diàleg. O bé també se´ns acut: Val més un acord a temps, que barallar-se judicialment. Això ve arran del pacte al qual han arribat dos ajuntaments, el de Girona i el de Celrà, per cloure una qüestió que feia anys que durava i per la qual estaven enfrontats. És tractava d´unes discussions sobre un terme municipal, dintre del qual es troba una petita fortificació o si voleu castell, procedent del segle XV, ben conegut com a castell de Sant Miquel, que està situat al límit o frontera d´entre les dues localitats, per la qual cosa es discutien la seva propietat, que s´atribuïen ambdós. Va ser motiu de diversos recursos, fins que, finalment, el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor de Girona. Però, vet ací, que els actuals alcaldes, d´un i l´altre lloc, tot i pertà­nyer a partits amb idearis ben diferenciats, han decidit, amigablement, modificar els límits del terme corresponent a l´ajuntament de Girona, per tal que una part de l´esmentat castell resti dintre del terme de l´altre; per la qual cosa la propietat quedarà compartida pels dos municipis.

Per als que no coneguin el lloc, es tracta d´un indret molt con­corregut, sobretot per molta gent d´ambdós indrets, per pujar-hi a peu o en bicicleta, doncs a part de ser un lloc molt acollidor, hom pot gaudir d´unes meravelloses vistes.

Actituds com aquesta, podrien servir d´exemple, per a molta gent del món de la política. Quantes coses podrien arranjar-se mitjançant un ànim de diàleg i de bona entesa; en lloc de deixar que les confrontacions es vagin eternitzant i a voltes deteriorant, en perjudici d´ells, dels seus respectius partits, i de la gent que en depenen. I qui diu dels polítics, també podríem fer-ho extensiu als particulars i fins famílies, que per mantenir els seus propis principis i/o interessos, els costa o es tanquen d´arribar a un amistós acord. És el nostre parer.

Estratègia o només canvi de ruta

JOAN JANOHER I SADURNI FORALLAC

De moment s´ha complert el primer any del compromís acceptat per Carles Puigdemont, no ens hem de sorprendre del que es pretén, com tampoc de la decisió presa pel president. El termini de compromís segueix a fil per randa, tot allò a què es va comprometre i fins avui sembla que durà a terme. Només que la ciutadania no és refredi amb els dubtes que ens poden afectar, en sentir-se estranyats de la no-continuïtat del que tothom confiàvem que ens duria al referèndum.

Crec que són unes variants prou significatives, si ens atenem al full de ruta previst. La sensació d´estancament pot afectar molt directament l´esperit generat per part de la població. No podem caure pas al joc de l´estratègia, amb fins oportunistes: hem de jugar net, donant suport a la voluntat manifesta del que perseguim com a poble. I els nostres representants saben, o almenys d´ells esperem una continuïtat fiable, de poder assolir la fita més important per l l´interès de Catalunya.

La fixació de la idea en co­mú ha de continuar forjant-se dintre l´àmbit més ampli de l´oportunitat única. Poques vegades més, tindrem l´ocasió de sentir-nos alliberats, que no decaigui l´empenta del full de ruta. Haurem de ser conseqüents a l´hora de determinar el possible successor presenciable. No malbaratem el camí recorregut, no cremen les naus de la victòria, no fos que n´aconseguíssim refermar l´estructura, que ha de consolidar l´opció desitjada de tots els catalans.

El terrorisme vol sembrar un mal irreparable

Enric Barrull Casals Girona

A l´Occident estem patint una escalada de violència i d´inseguretat produïda pel terrorisme. Evitar aquesta violència requereix molt més de nosaltres, europeus. El terrorisme vol sembrar un mal irreparable, generar la divisió, qüestionar la nostra estima per la dignitat de tota persona. Ens equivocaríem si comencéssim a posar en dubte el que ens ha fet europeus. Són temps difícils que ens exigeixen raons per viure, per no tenir por dels altres, no se solucionen amb populismes. Aquestes raons, en forma de nen, s´han fer concretes en el ­Nadal.