De la taula al cel

13.01.2017 | 07:16

A tots els països hi ha receptes –i sobretot dolços– que remeten al cel: a frares, monjos, monges i abats, àngels i papes, sants i santes al món catòlic. A Catalunya tenim les torradetes de Santa Teresa, dites a les Balears llesques de papa i també santificades a Portugal amb el nom de Fatias angélicas (fatia vol dir llesca), o de Santa Catarina. A Portugal justament, hi ha un repertori generós de dolços conventuals i d'altres que porten noms sants i celestials. Començant, és clar pels Toucinho do céu, és a dir, les gemes, en espanyol tocinillos de cielo –i el toucinho do cèu «conventual», més redundant –no oblidem que la dolceria portuguesa fa servir encara més l'ou que l'andalusa o la castellana–, i aquesta és una característica ibèrica que no trobem enlloc d'Europa. I de l'Europa cèltica i gòtica venen les broas, un mot portuguès procedent del germànic brauth, pa (en alemany brot): és el pa dels pobres que no es podien permetre menjar pa de forment (blat) i així es fa amb un producte vingut d'Amèrica, el blat de moro (dacsa, panís, maís). És la borona gallegoasturiana, el talo basc o el milhàs del Pirineu occità (i fins nord-català). Per fer-les més mengívoles, n'hi ha versions dolces i santificades: les Broas de Santa Cruz, les de Santa Isabel i, per sants que no quedi, les dos Santos. Els bolos (pastissos), mot que ve de bola i que retrobem a Espanya i Alacant –bollo–, i als quals són tan aficionats els portuguesos, poden seguir tot el santoral: n'hi ha de San Bernardo, de Páscoa (Pasqua), de Nadal, del convent... Del convent procedeixen les Orelhas de abade o orelles d'abat i, és clar, els Pastéis de Santa Clara, o el Bolinhos do convento, com ho deuen ser els diversos panets o pâes o paezinhos, com els de Sant Antoni i, per acabar amb el sant-crist gros, els «de Deus», de Déu.

Tenim els dolços de Nadal, el tortell dels Reis, les coquetes, tortells i bunyols de Sant Antoni, la crema de Sant Josep, els brunyols de Setmana Santa, la coca de Sant Joan, els panellets del dia de Tots Sants i altres dolços com el papabenet, els gaiatos de Sant Blai, al País Valencià, les pilotes de frare, també d'aquí –que retrobem a Xile–.

Nombrosos plats i dolços en tot el món catòlic evoquen els monjos. Ous a la caputxina, arròs a la caputxina, mató de monja, Pets de monja, Bacallà a la monacal, la italiana salsa de San Bernardo... També peixos, fruites, verdures...: peix de Sant Pere, prunes de colló de frare, enciamet de la Mare de Déu...

Les begudes tampoc no se'n salven. Vi de la monja, vi Lacrima Christi o l'imprescindible vi de missa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema