Els pensionistes no només han de rebel·lar-se contra el Govern, sinó també contra el clixé. Millor o pitjor, aquest ja no és un país de casaments catòlics ni de vells pobres. Ni l'edat provecta garanteix una existència depauperada, ni la condició de treballador assegura el dret constitucional a un habitatge digne. La ministra de Sanitat embolica amb el paracetamol per ocultar la veritat essencial del repartiment de la pobresa. Si els sous són cada vegada més baixos, d'on sortiran els diners per pagar pensions que superen els salaris?

En alguna de les dues-centes versions del seu pensament únic, la ministra situa la frontera del pobre pensionista en una renda de 18.000 euros anuals. Pot fer una prova, convocar places de funcionaris amb aquest salari, i examinar les cues que es formen. Fins i tot baixant a 17.000, o a 16.000. El drama de l'economia espanyola consisteix en la desaparició del mercat de treball, en la conversió del salari en subsidi. El bilionari Trump vol aturar aquesta sagnia pel sa, la pobra ministra pretén tancar-la pel malalt.

Espanya és el país de la Unió Europea que pitjor paga als seus treballadors i que més beneficis socials regala a les seves classes benestants, sense necessitat de remuntar-se a les periòdiques amnisties fiscals perquè segueixin sense pagar impostos. El Govern trampós s'engelogeix amb els 18.000 euros de la bassa del nàufrag. Oblida vergonyosament la variant patrimonial. Un pensionista que renda 25.000 euros però no té una casa en propietat, es troba en situació més precària que el jubilat que corona un 18.000 però posseeix un pis, potser dos. Merkel va esclatar en còlera quan els seus caps d'ou quadrat li van descobrir que la majoria dels ancians espanyols de boina i clixé tenien habitatge propi, a diferència de la tercera edat germana. L'Europa rica vol despullar-los d'aquest luxe, que els situa de seguida per sobre del llistó dels cent mil euros. A propòsit, quants espanyols menors de quaranta anys posseeixen l'esmentat capital sense hipotecar?

La veritat de les pensions és que Rajoy no sap com les pagarà, i ha decidit que l'últim jubilat apagui el llum. A veure si així estalviem alguna cosa.