Els homes (i dones) del temps

Un inoportú refredat m' ha rebentat part de les vacances de Nadal. Retingut a casa i plantat davant la tele, la informació metereològica va resultar addictiva. TV3 n' ha fet bandera a la seva programació i els professionals que se n´ocupen són alguns dels personatges més famosos del país. La gent els atura pel carrer demanant més dades o protestant per un pronòstic que els va perjudicar en els seus plans personals. Durant molts anys va circular una llegenda urbana, que mai he vist confirmada, afirmant que un hoteler de la Costa Brava havia plantat dues clatellades a Alfred Rodriguez Picó (amb Antoni Castejón els primers homes del temps de la televisió catalana) perquè havia estat tres caps de setmana pronosticant un mal temps que finalment no era tal, la qual cosa provocava cancel·lacions de reserves. Francesc Mauri, Tomàs Molina, Dani Ramírez o el ja desaparegut Toni Nadal ( igual que Castejón) ens han fet aprendre moltes coses del temps, el clima i la natura. No tot són homes del temps. A TV3 hi va treballar Mònica López. Avui, la Mònica és la cap de meteorologia de Televisió Espanyola, on ha dut l' amenitat i la divulgació a la informació del temps, el programa més vist, amb diferència, de la cadena estatal des de fa molts anys. No és la primera dona del temps televisiva, la primera fou Pilar Sanjurjo. El pioner, en tot cas, era el mític Mariano Medina. Amb el seu germà, Fernando, exhibien mapes dibuixats amb un guix en una pissarra escolar. Van plegar de TVE quan la llei d'incompatibilitats aprovada pels socialistes va acabar amb la pluriocupació oficial: al matí al ministeri i a la tarda a la tele. Foren substituïts per gent com José Antonio Maldonado o Paco Montesdeoca, tots dos bons companys de la meva època professional a Televisió Espanyola. Maldonado, home amb gran sentit de l' humor, va aparèixer un dia dels innocents presentant el temps a un altra cadena, La Sexta, fet que va sembrar el desconcert entre la gent que no es va adonar de la festivitat del dia. He deixat expressament un nom d' un històric, el d´Eugenio Martin Rubio, també home del temps als 60 i 70. Es va fer famós per afirmar en directe que els fets meteorològics estan connectats i que si al dia següent nevava a Moscou i l' avió d' Iberia de la ruta Nova York a Madrid feia el trajecte en menys de sis hores, mercès al vent de cua, a Madrid plouria. Si no era així ell s' afaitava el bigoti. A l' endema el bigoti havia desaparegut. Martín Rubio es va morir als 92 anys fa pocs mesos, a Alacant. Un cop que va venir a televisió, ja jubilat, em va narrar una anècdota excepcional i poc coneguda. Era el 15 d'agost de 1971 i el president dels Estats Units, Richard Nixon, va decidir sobtadament la devaluació del dòlar. Això afectava moltíssim totes les monedes europees preexistents a l'euro, així com el comerç exterior. Era un tema importantíssim per a l'economia de tots els països. El ministre d' Hisenda, Alberto Monreal Luque, va demanar al director general de RTVE, ni més ni menys que Adolfo Suárez, que no no es donés la notícia pel Telediario ni a Ràdio Nacional d' Espanya (les ràdios privades tenien llavors prohibida les emissions informatives i havien de connectar amb el «diario hablado» de RNE). Suárez va intentar convèncer el ministre que ocultar aquella notícia era inviable i absurd perquè ja era al carrer: les agències de notícies l´havien transmesa, els diaris de la tarda com Pueblo, Tele-Express o El Noticiero Universal ho havien publicat a tota portada i la cadena SER, que driblava la prohibició de fer informatius, emetent un teòric magazín d'actualitat que duia (i encara porta) per nom Hora 25 ho explicaria amb tot detall aquell vespre. Va ser impossible. Segons Martín Rubio, la conversa entre el ministre d' Hisenda i Suárez va anar així: - «Mire Suárez, Franco no lee los periódicos. Franco no escucha la radio. Ahora mismo Franco no se entera de nada. Franco solo hace una cosa y mucho más de vacaciones: ver el Telediario. Esto es muy complicado de contar y yo quiero explicarselo personalmente al caudillo mañana a las nueve de la mañana. Dada la naturaleza del asunto y la particular manera de entender la economía que tiene Franco estoy seguro que me ayudará a que esta noche no se encuentre de sopetón con la noticia en el Telediario. Por cierto, también facilitaria que el gobierno aprobase la ampliación presupuestaria para Television Española que usted me ha pedido». Suárez es va plegar a les pressions i va ordenar que no arribés al Telediario una notícia que tothom ja coneixia... menys Franco. Els responsables d' informatius de la tele varen traslladar les ordres a totes les seccions: internacional, economia, societat, política etc, menys a l'home del temps.