Humanitzar el transhumanisme

16.01.2017 | 10:12

Els tres motors que propulsen la nau espacial Terra -ciència/tecnologia/economia–, segons Edgar Morin, director de recerca al CNRS, han començat a preparar-nos dos futurs antinòmics i, no obstant, inseparables: l'un és el futur catastròfic i l'altre l'eufòric.

El procés catastròfic és probable i previsible: degradació de la biosfera, economia mundial dominada per la finança especulativa, crisi de civilització (nihilisme, fanatisme, populisme), sonambulisme polític, impotència del món intel·lectual per diagnosticar els problemes vitals de la Humanitat., etc. Paral·lelament, el triple motor –ciència/tecnologia/economia– ha començat a revolucionar l'ésser humà i social. El transhumanisme eufòric ja ha començat: possibilitat d'allargar la vida humana sense envellir, robots i màquines intel·ligents que faran les tasques més dures i penoses, colonització d'altres planetes.

Aquestes tres perspectives es fonamenten, però, en tres mites: en primer lloc, el de la immortalitat. Segons l'enginyer Ray Kurzweil, del MIT i de la Singularity University , «l'any 2045 l'home serà immortal» (ha estat portada de la revista Time); en segon lloc, el mite de «l'home augmentat», una il·lusió purament tecnocràtica pel seu caràcter quantitatiu; finalment, el mite del «big data» o algorimització de la vida humana i social. La idea d'algorimització generalitzada suposa que tot és controlable i predictible. L'ésser humà i la societat seran màquines deterministes trivials, amb les quals es pot conèixer els outputs (comportaments) quan es coneixen els inputs (programes).»

La Singularity University (2009), la universitat del transhumanisme, amb la participació de la NASA i de Google, vol desenvolupar els límits de la intel·ligència artificial. La singularitat fa referència a aquell moment en què la intel·ligència artificial serà superior a la intel·ligència humana. «Entrarem en una edat posthumana en què gràcies a la biònica i la robòtica conviurem humans, cíborgs i robots. La intel·ligència artificial ens alliberarà de la maledicció bíblica d'haver de treballar. Serà necessari, però, crear una renda mínima universal».

Ray Kurzweil també ha declarat: «A partir del 2030 anem, gràcies a la hibridació dels nostres cervells amb els nano-components electrònics, a disposar d'un poder demiúrgic». Déu no existeix encara. Serà l'home-déu de demà, dotat d'un poder quasi infinit, gràcies a les nanotecnologies, biotecnologies, informàtica i ciències cognitives (NBIC). L'home serà immortal». Res a veure, doncs, amb «l'home etern» (The Everlasting Man) de l'escriptor catòlic anglès G. K. Chesterton.

Ara bé, el veritable progrés serà no el de «l'home augmentat» o el de «l'home transhumà» o el de «l'home immortal» o el de «l'home-déu» (unió de la biologia amb la tecnologia, és a dir, «les màquines espirituals» de Kurzweil), sinó el de l'home millorat, en expressió feliç d'Edgar Morin. L'ésser humà necessita un millorament intel·lectual, moral i afectiu, amb urgència. Humanitzar el transhumanisme exigirà una gran i profunda reforma intel·lectual i moral. Com és possible salvar la Humanitat si no som capaços de regular i humanitzar la ciència, la tecnologia i l'economia en favor de tothom.

Estem en els inicis del segle XXI, el segle del cervell. «El cervell humà és l'última frontera, ja que no hi ha res més complex en tot l'univers. Dintre de vint anys la intel·ligència artificial tindrà tanta o més capacitat que la nostra ment», segons un dels fundadors de la Singularity University. No obstant, el neuro-científic Dr. Joaquim Fuster (Universitat de Califòrnia-UCLA), en el seu últim llibre Neuroscience of Freedom amd Creativity. Our Predictive Brain (Cambridge University Press, 2013) ens convida a dirigir les neurones del lòbul frontal, «l'òrgan de la civilització», segons Alexander Luria; la seu de la intel·ligència executiva, segons ell, a «allò útil, a la Veritat, al Bé i a la Bellesa». Aquestes neurones són –conclou Fuster– les que «ens obren al futur (humà) il·limitat».

Per un any 2017 millor, més humà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema