El piano de Sant Llorenç de la Muga

17.01.2017 | 10:32

No hi ha dubte que les comarques gironines són riques des d´un punt de vista cultural. Són molts els municipis de casa nostra que tenen espais dedicats a trametre a les generacions del futur els balls, tradicions o jocs que eren típics dels indrets catalans.

A l´Alt Empordà la majoria de pobles tenen centres que des de fa molts anys ajuden a la cohesió social i més en aquests moments que vivim a on els nouvinguts es multipliquen. Aquest és el cas de la societat La Fraternitat de Sant Llorenç de la Muga, que té un ventall d´activitats molt ampli des d´un punt de vista cultural, de lleure o recreatiu. Resta lluny la seva fundació en un llunyà 1907 que tenia com a objectiu principal l´assistència sanitària dels seus associats.

Aquestes darreres setmanes La Fraternitat ha estat notícia per la instal·lació d´un piano per a gaudi de la població en general. «Un piano per al poble», com passa en alguns indrets d´Europa com en algunes estacions de tren de França on al bell mig de la sala d´espera hi ha un piano que toquen alguns usuaris, mentre fan temps fins que la seva ruta no surt anunciada en els panells informatius.

A Sant Llorenç de la Muga, la idea va sorgir d´una vilatana californiana, Lisa Challans, que aprofità la seva festa d´aniversari per tal de recollir diners per a la compra d´un piano que fos del poble i per al poble. No és ni de l´ajuntament ni de cap entitat. És de tots els veïns del municipi.

La senyora Lisa no va voler regals, sinó un instrument musical que ajudés a ampliar els coneixements musicals de petits i grans. El seu marit, l´alcalde, l´equip de futbol i la majoria dels 180 habitants s´hi implicaren de valent. Aconseguiren els diners per comprar-lo i per pagar el transport, que no era gens barat. L´arribada del piano fou un dels esdeviments històrics de Sant Llorenç de la Muga i La Fraternitat visqué una gran festa en què al costat de molts altres pianistes, la mateixa Lisa Challans va tocar peces de Granados, tot recordant els seus vint anys com a concertista a Londres.

Massa vegades parlem de gent que se´n va a la recerca d´oportunitats a altres països i ben poques vegades ens referim als estrangers que avui són ciutadans del nostre territori. És una sort per a Sant Llorenç de la Muga comptar amb veïns com la Lisa que aporten aquell aire fresc i que contribueixen a fer una vida més feliç, compartint-la amb les persones que tenen al costat.

En un món en què cada dia hi ha més estrès i més individualisme, iniciatives com les de la ­senyora Challans ens fan obrir els ulls per tal de ser una mica millors. Un piano pot servir no només perquè Javier del Pino al seu programa A vivir que son dos días divulgui el nom del poble i la iniciativa, sinó perquè la germanor o el somriure viscuts en determinades vetllades siguin per fer-nos tots plegats més humans, més persones i més solidaris. La cultura no ha de ser patrimoni només de les grans ciutats i Sant Llorenç de la Muga ho ha demostrat. Hi aporta també el seu petit gra de sorra per fer una societat més culta, més rica, més participativa i més alegre gràcies a un piano. Una història tan maca com emotiva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema