Cartes

18.01.2017 | 09:46

Anglès i la Fira de Sant Antoni
Pere Espinet i Coll portaveu del grup municipal PAU (Per Anglès Units) de l´Ajuntament d´Anglès

 D´ençà el 1996 fins a dia d´avui, ha plogut molt. L´equip de govern del moment va apostar per tornar a celebrar la Fira de Sant Antoni al nostre poble. En aquells moments, tot plegat era una incògnita.

Recordo amb una certa enyorança les no poques dificultats que vam tenir els companys de consistori Bartomeu Carrillo, Pilar López i un servidor per tirar endavant aquesta emblemàtica fira. Vam omplir el nucli antic de parades i la plaça de la Vila, de bestiar de diferents classes, d´oficis artesans, d´actuacions de les diverses entitats del nostre poble, de maquinària agrícola... on els visitants van quedar meravellats de la Fira i del nostre nucli antic. S´amplia, però amb un caire força més comercial als carrers Indústria i Comerç. Uns anys més tard s´hi afegeix la Fira de Brocanters, guiada per en Narcís Expósito al barri de Cuc.

Durant aquests 22 anys, han passat diferents governs, però malauradament a cap d´ells se´ls va ocórrer de prendre la deci­sió de deixar orfe el nucli antic i la plaça de la Vila de les activitats de la Fira.

El nostre barri antic, icona emblemàtica de la Fira fins l´any passat, enguany es queda orfe de celebracions. Seria bo que en les futures edicions tornés a ser el bressol i punt de referència de la tan preuada diada.   

Per molts anys, veïns d´Anglès, organitzadors i col·laboradors que estimem la Fira!

No anem bé
Màrius Viella la bisbal d´empordà

La feblesa d´Artur Mas enfront de les exigències de la CUP, a l´hora d´enfrontar una tercera votació d´investidura, que provocà la renúncia a la presidència en favor de Carles Puigdemont, ha tingut unes conseqüències molt pitjors que si en aquells moments s´hagués hagut d´anar a unes eleccions presidencials, com també ara són l´alternativa possible per sortir del pou en què tot Catalu­nya es veu immers.

Els «antitot», que no tenen cap interès per assumir responsabilitats de govern, però que s´han entestat en la seva prepotència al Parlament, amb la força adquirida per deu diputats, i que a mi en particular em tenen immers en la confusió, perquè ja no sé si són independentistes o  «dependentistes» de la cadira parlamentària, han creat en defensa de les seves conviccions, (que no vull dir que to­tes vagin en contra de les meves), unes dificultats d´entesa que no tenen cap més sortida que anar a unes noves eleccions al Parlament, perquè un nou govern encapçali una nova legislatura, que en aquest moment tinc el dubte de si la feina que s´ha fet amb tants esforços i sacrificis de tots els catalans haurà servit per al­guna cosa; si a totes aquestes incongruències hi afegim les anomalies institucionals generades pel PP i el TC, en la dèria manifesta de voler esmicolar Catalunya anul·lant els seus representants po­lítics i no complint amb els compromisos adquirits per lleis, tindrem com a resultat una democràcia dictatorial amb arrels ­franquistes i pensament feixista, en què les llibertats només són aptes per als governs i el capitalisme.

Amb prop de vuitanta-un anys, em dol que per la lluita per la llibertat d´expressió, pel dret a decidir i pel dret a ser independents, els nostres representants polítics  siguin represaliats per gent que tots nosaltres paguem perquè visquin amb privilegis d´escàndol, fent ús i abús del seu poder.
Si davant d´aquestes adversitats no som capaços d´unificar projectes i opinions, per fer front a la maquinària pesada emprada pels detractors de la democràcia, de ben segur que les properes generacions es recordaran de tots nosaltres però no amb goig i satisfacció.

Pensió no és igual a renda
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA

Els pobres pensionistes sempre estan al punt de mira dels governs i gairebé mai per afavorir-los. Ara bé, existeix una paradoxa que crec que mai es té en compte. Resulta que existeix una sèrie de pensionistes que foren autònoms en un negoci propi i molts d´ells (jo en conec bastants) varen saber fer bé la feina i pogueren comprar propietats o adquirir béns immobles que quan s´han jubilat els han proporcionat una manera força o molt bona de viure la jubilació. Gairebé sempre cotitzaren un mínim per la qual cosa el que consta com a diners percebuts per jubilació solen ser molt baixos.

A l´hora d´afavorir els que cobren poc, moltes vegades hi apareixen ells i és cert però no van justos com la majoria ni molt menys. Tinc molts exemples del que pot passar en mirar merament el que es cobra a l´any per la jubilació. Un d´ells: En un moment donat no es pagava l´autobús si el que es percebia al mes era inferior a 1.000 €. Llavors, jo, tafanera de mena, veia que pagava qui anava just per cobrar 1.050 € i no pagava qui jo sabia que havia fet molts bons negocis i tenia una renda prou àmplia per po­der-se pagar el bitllet sense pro­blemes. Amb un exemple es pot veure que no es correspon la ju­bilació amb la renda, en sé molts altres però amb un ja s´entén. El que no s´entén de cap manera és que tota una ministra no ho sàpiga i vulgui canviar el copagament de medicines mirant el que es percebeix per jubilació i no per renda i fer pagar més els que co­bren més de 80.000 € l´any (poden ser 80.001!) i provocant així una allau d´injustícies impressionant! Només amb aquesta reflexió podem calibrar la mena de qualitat intel·lectual dels que ens manen actualment. Pensen menys que la meva estimada gateta i així anem!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema