Parlar amb els morts

18.01.2017 | 09:46

Fins a 300.000 euros li van treure a una bona senyora de 77 anys, amb trastorn de personalitat, una suposada vident i el seu equip per posar-la en contacte amb els pares, ja difunts. Per justificar una tarifa tan desorbitant, la pitonissa sense escrúpols li va explicar a la clienta que per superar una fase de la seva vida difícil era necessari comprar un amulet amb poders positius i impactants, al llunyà Brasil, per després d'una cerimònia ritual que espantaria tot allò dolent de la vida, hauria de ser enterrat a Terra Santa, al més proper, vaja, a l'altra punta del Mediterrani, Israel.

És evident que la senyora que es va deixar tal quantitat de calés en aquest exercici de comunicació familiar a distància tenia possibles, i també ho és que té una carència sentimental preocupant, i sobretot, una manca de diàleg amb els éssers estimats que la portaven a remoure cel i terra per solucionar-ho de la forma que fos. Tots, a la vida, tenim comptes pendents. I aquests es multipliquen si parlem dels nostres familiars, i impliquen situacions de dolor, baralles o punts de vista diferents, que no vam saber reconduir en el seu moment. I, com una llosa, els duem al damunt amb el pes invisible de les coses que importen i sabem que ens van equivocar. Som éssers d'energia, la sort, els cops de la vida, els desenganys sentimentals, les persones que ens acompanyen i que ens protegeixen o ens deixen amb el cul a l'aire quan menys ho esperem, fan de nosaltres allò que som, l'esperança que duem a dins, el dolor que arrosseguem i l'energia amb la qual afrontem l'esdevenidor.

Som éssers d'energia, diguin-li esperit, si volen. Les creences religioses i espirituals ens ajuden a tirar endavant, també ens poden crear traumes importants si, com tot a la vida, duem les coses a l'extrem. Llegir, crear, construir coses ens fa més feliços i progressar interiorment. En la societat de la imatge i la possessió d'objectes que vivim, hem abandonat les coses de l'esperit. I llavors arriben els aprofitats i els venedors de fum, per omplir un forat que existeix dins nostre. Per aprofitar-se de les febleses humanes i engrandir els seus comptes corrents. Aquesta bona senyora, a la fase hivernal de la vida, segurament volia trobar la pau amb el record dels pares que ja no hi són. Qui diu que això és dolent? Els acomodats anglesos de principis del segle XX van posar de moda l'espiritisme. En una vida còmoda i relaxada, es divertien parlant amb els morts i el més enllà a través de mèdiums de tota condició. El problema neix quan et trobes més còmode en el més enllà que vivint la realitat perquè no trobes un motiu per tirar endavant en el més a prop. Experimentin, i no es preocupin pel mal d'ull i les històries del vudú. Visquin la vida, plena d'energia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema