He posat el títol en anglès perquè dona un caire més global al contingut d'aquest article, però en realitat no cal recórrer al mercat anglosaxó o americà per trobar notícies falses. Nosaltres vivim permanentment envoltats d'aquestes informacions que ens arriben per terra, mar i aire i a les quals acabem donant credibilitat perquè ens l'envia aquell amic de tota la vida, un familiar, el company de feina amb el qual confiem plenament, o aquell mitjà de comunicació tan seriós.

En alguns països, a data d'avui, un vuitanta per cent de la informació que veiem publicada en els mitjans de comunicació té el seu origen en les xarxes socials i ja sabem que això significa que aquests continguts circulen sense cap mena de control sobre la seva veracitat. El problema es què quan aquestes informacions surten publicades en un mitjà oficial, adquireixen un caire de veracitat que no han tingut mai.

Tan gran és el problema que em consta que alguns mitjans de comunicació ja han començat a destinar seccions senceres a explicar tots els ets i uts sobre informacions falses, que ells mateixos han publicat o han detectat. Fins i tot el gran Facebook ha anunciat que implantarà un sistema a Alemanya per detectar aquelles informacions no veraces que circulen per la seva xarxa social. Una mena d'aplicació filtre per la qual aquelles informacions que els usuaris detectin com a falses seran etiquetades per la xarxa social. L'objectiu és estendre aquest filtre a la totalitat de països, encara que de moment, només Alemanya i els Estats Units gaudiran de l'aplicació.

Caldria però, anar una mica més enllà i incloure apartats que també incorporessin aquelles altres informacions que tot i no ser ben bé falses són fruit de la manipulació, de l'interès i de la premeditació per fer que la pobra gent anem cap a una direcció o cap a una altra. Tenen feina les escoles si volen formar gent capaç de distingir entre verdader, manipulat o fals.