Si el referèndum és el més important, si és el que dona sentit a la legislatura, si és el gran objectiu que canviarà la història de Catalunya, si és la porta del cel, si és el desllorigador per solucionar els grans problemes del país, per què ens diuen que sense nous pressupostos no hi ha referèndum?

Ja som a mitjan gener. El Parlament i el Govern s'han compromès a celebrar la consulta abans no acabi el mes de setembre. Queden set mesos i mig perquè soni la campana. Els pressupostos estan al principi de la seva tramitació, i no serien efectius fins d'aquí a unes setmanes. El govern diu que si no s'aproven no podrà convertir en despesa social l'augment d'ingressos derivat de la millora de l'economia. Ni que fos així, seria aquest un preu massa car a canvi d'un bé tan superior com el referèndum?

Segons la lògica sobiranista, aquest Parlament i aquest Govern tenen dos objectius: l'ordinari, el de governar, i l'extraordinari i històric de deixar el país a les portes de l'estat propi. Carles Puigdemont ha afirmat que quan qualsevol govern plega i convoca eleccions si el Parlament li tomba dos cops els pressupostos. Això és així en les situacions ordinàries, però, segons els partits del govern, Catalunya no es troba en una situació ordinària, sinó extraordinària.

S'imaginen què diran els llibres d'Història en el futur? «Quan estaven a punt de culminar el procés cap a la independència, van frenar en sec perquè no es posaven d'acord en els pressupostos autonòmics d'aquell any». Potser afegiria: «no es van veure amb cor d'explicar als ciutadans que calia passar aquell tràngol per aconseguir completar el procés».

En amenaçar amb unes eleccions que trinxarien el full de ruta, el Govern no amenaça només la CUP (a la qual presentarien com a culpable) sinó a tots els beneficiaris dels objectius del procés, que, segons el sobiranisme, és tot el poble de Catalunya, i en primer lloc els mateixos independentistes, delerosos que arribi l'esperat moment de votar en un referèndum vinculant i efectiu.

El Govern català afirma que es veu amb cor de posar les urnes malgrat l'oposició del poder de l'Estat, que té armes formidables, com les lleis, les sentències dels tribunals i els cossos i forces de seguretat que les imposen. Però no s'hi veu amb cor si la CUP no li aprova els pressupostos. Aquí falla alguna cosa.