No fa gaire, algun dels defensors dels somnis museístics del senyor Matabosch s'ha dedicat a comparar-los amb els de Salvador Dalí. Ho trobo un pèl exagerat. El dia que s'exposin obres creades pel senyor Matabosch a la Tate Gallery, al Metropolitan o al Guggenheim, ja en parlarem.

Si es volien fer comparacions més ajustades, sense sortir de Figueres, podien haver-se fixat en el Museu dels Joguets o el de la Tècnica de l'Empordà. El primer va néixer gràcies a la participació pública, però preveu que les col·leccions passin a ser propietat dels figuerencs. El segon, en canvi, va sorgir de la iniciativa privada i és un exemple magnífic de museïtzació feta al marge de la inversió pública. Un camí que, ves per on!, també pot seguir el nostre exitós empresari circenc.

Ara mateix, no entenc per quina raó Figueres ha d'invertir una pasterada en aquest equipament costosíssim, sobretot quan tenim el Museu de l'Empordà en stand by, la casa natal de Dalí tancada i el Museu dels Joguets a mig gas; tot això, per no parlar de la precarietat econòmica amb què, dia rere dia, es treballa a l'àrea de cultura municipal. Davant d'aquest panorama, trobo poc lògic, gens coherent i força contraproduent posar un milió i mig d'euros en aquest projecte.

Ah, sí? Es veu que el senyor Matabosch s'ha esverat perquè alguns ciutadans discrepem d'aquest dispendi. I ens ve a dir que som uns garrepes, perquè això del milió i mig és la xocolata del lloro. Doncs miri, si té tan clar que el seu projecte s'autofinançarà, demani un crèdit a un banc. I tots bons.