La periodista Josefina Carabias (1908 - 1980), després de la seva estada a Washington (1954) i a París (1959) va tornar a Espanya i vaig llegir un article a El Noti (El Noticiero Universal) en el qual feia una subtil crítica al fet nacional de voler dignificar les feines, els oficis, etc.
En aquells moments, els mestres, allò més entranyable per bé o per mal, des de la nostra infantesa, uns il·luminats els van anomenar «profesores de enseñanza general básica», en l'afany de dignificar la professió.
Josefina Carabias opinava que en aquesta dinàmica, el no va més seria que als carters, persona tan entranyable, com els mestres, en la vida quotidiana els anomenessin «expertos en distribución postal». Genial Josefina, al menys des del meu punt de vista.
Josefina Carabias, per qui no la conegui és la mare de la també periodista Carmen Rico Godoy.
En el moment en què llegeixo que molt aviat les impressores 3D seran un electrodomèstic més, quedo bocabadat i esmaperdut, i amb tota la modèstia professional em poso en el lloc de la Carabias.
Els mestres, amb tot el meu respecte, estan a les últimes, encara no fan malves però quasi, els cursos on line, fruit de les noves tecnologies els estant posant fora de joc.
Els carters, probablement els personatges més entranyables del món mundial, ja no poden repartir la felicitació nadalenca, «el aguinaldo» perquè el correu electrònic (e-mail), i altres històries com els WhatsApp i altres invents semblants monopolitzen la feina del carter.
S'ha acabat la professió de cuiner, les classes de cuina, les estrelles (macarons) de la Michelin, els gurus de la gastronomia, els prescriptors, bloguers i altres espècimens i fins i tot, els inútils que no han menjat mai calent, ni saben conèixer els diferents sabors i aromes i també opinen.
La cuina continuarà essent cultura, potser sí, però no identificarà el territori on viu cadascú, per tant atenció, els independentistes, els europeistes, els globalistes, els defensors del aliments del quilòmetre zero i de la identitat gastronòmica i cultural, i tot allò que, vostè lector, que ha arribat fins aquí, vulgui afegir-hi. S'ha acabat.
Amb la fotocopiadora, i en nom de la multiculturalitat, només caldrà esbrinar la identitat del veí al qual volem convidar, i via no sé quina nova tecnologia podrem descarregar les receptes oportunes per ser un perfecte i amable amfitrió.
La cuina ha mort. Visca la cuina!
