El feminisme o la mort

21.01.2017 | 01:19

En el diari de cada matí busco amb lupa de frissança la notícia de la ràdio de la nit: «Assassinada una dona a Almeria i dues més apunyalades a Galícia». Era diumenge passat, l'endemà d'un dissabte també maculat per una altra mort de dona a Navarra a mans de la seva parella. Jo sóc una periodista feminista i si fos directora d'un diari de gran tirada ho hauria escrit amb tinta violeta a tota pàgina de la portada. Fullejant amb ràbia la vaig trobar en un raconet de vergonya a la secció de successos, desemparada de mala manera com les dues germanes meves, de sexe, assassinades per dos homes criminals.

L'any passat varen ser 94 dones assassinades entre parelles, exparelles, gent de la família i prostitutes. Noranta-quatre tragèdies evitables que no sacsegen, que no fan moure ni un múscul entre els i les que viuen anestesiats en aquest món obscè i podrit sota el règim patriarcal de tots el temps. Satisfets els egòlatres homes, submisa aquesta altra meitat d'éssers humans femelles que abans d'aixecar el cap i la paraula i la rebel·lió ja són decapitades i reencarnades en els bens (corderos) que érem des del principi del segles i fins al XVIII quan la gran Olympe de Gougues va gosar alçar la seva veu tremolosa i saturada d'ira contra la «progressista» «Declaració dels drets de l'home i del ciutadà» amb l'elaboracio del seu gran crit dels «Drets de la dona i la ciutadana» que la va dur al patíbul.

Encara que sigui predicar al desert diré i reclamaré a totes les dones que ens autoproclamem feministes radicals que la nostra lluita eterna per la llibertat total del nostre sexe condemnat pel patriarcat militant que segueix imperant i impune en el nostre període vital i actual? que no en tindrem d'altra i que o ara o mai ha arribat l'hora de posar els altaveus ben forts fins l'estridència i que ensordeixi d'una vegada per sempre més tots el homes de mala voluntat.

És temps de Feminisme o de Mort, de guanyar la llibertat i de la destrucció irreversible del patriarcat, juntes i vives i amb les nostres mans allargades envers els homes que també ens estimen i ens volen lliures per lluitar plegats contra totes les injustícies d'aquest món segrestat pels amos del poder i dels diners, que vol dir: de totes les guerres, de totes les fams, de les diàspores i holocausts exterminadors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema