Actualment hi ha a Figueres sis espais expositius àmpliament coneguts per tothom: el Museu Dalí, el Museu de l'Empordà, el Museu del Joguet, el Museu de la Tècnica, i els parcs temàtics del Culubret i de la Marca de l'Ham. És evident que a la ciutat dels detalls hi ha un esperit museístic innat, un filó que qualsevol municipi mataria per explotar. En aquesta línia ha sorgit recentment la possibilitat d'afegir una nova proposta: el Museu del Circ. El projecte neix de l'incontestable i també inexplicable èxit del Festival Internacional del Circ de Figueres, que viu durant aquests dies, a través de les xarxes socials, una polarització tan acarnissada que riu-te'n de la de Kas Naranja o Kas Limón.

Els detractors denuncien que no hi ha història ni tradició a Figueres que justifiqui la inversió pública però obliden que Figueres ha estat sempre terra de pallassos; o no era Dalí, entre altres coses, un dels més grans pallassos que ens ha donat la nostra ciutat? Des de llavors molts figuerencs, amb major o menor fortuna, hem intentat seguir les seves passes, i tots hem permès la desconstrucció de la ciutat en honor a la seva imatge. A més, conduir pel laberíntic centre de Figueres, buscar aparcament i esquivar les incomptables obres que sempre ens han acompanyat en els moments més ben pensats, tot això sense perdre el sentit de l'orientació, és pràcticament un número de funambulisme que fins i tot el Cirque du Soleil està pensant adaptar als seus espectacles.

Figueres fa molt de temps que és un circ i mereix ser considerada com a tal, una altra cosa és que el projecte necessiti una seu però si tota la ciutat ha de sortir beneficiada, això sí, de paraula, com sempre se'ns ha assegurat amb el temple del pa surrealista, doncs... ¡Cuenta con mi espada! Els ressentits contraataquen amb la negativa al Museu del Cinema que en Tomàs Mallol va proposar a la ciutat fa quasi dues dècades. És cert que el cineasta va ser un dels pioners del setè art i cronista audiovisual de la nostra terra però el seu projecte no feia trempar tant; que s'acabés aixecant a Girona, on encara ara ni se'l coneix ni el visita ningú, s'hi fan pocs actes i gens diversos, i no és ni per casualitat punt de trobada entre creadors i públics, són proves irrefutables.

A la inqüestionable proposta del Museu del Circ s'hi ha sumat també la del Forat de la Rambla, que reivindica un espai expositiu al subsòl de la vila florida. Sense oblidar altres projectes malauradament fallits com la Ciutat del Cavall, l'eterna promesa de la Casa Natal de Dalí o el Museu de la Pau (¿?), parit aquest per boicotejar amb arguments de Barri Sèsam el Museu Militar del Castell de Sant Ferran, fer un museu de les clavegueres de Figueres és, amb diferència, la proposta més ajustada a la nostra idiosincràsia que s'ha ideat mai, i per la qual donaré el meu suport i la poca dignitat que encara em queda a canvi d'un modest suborn. Impulsors, per privat. Gràcies.