Mercat elèctric marginal

Què sabrà el fiscal de kWh si no sap que els ous s´han de trencar?

22.01.2017 | 10:22

La setmana passada parlàvem de com les decisions d´una elit que ens governa ens afecta de forma negativa a favor de certs oligopolis. Però el preu de l´electricitat en el mercat majorista, el pool, s´ha anat incrementant dia a dia i el debat ha arribat a tots els mitjans de comunicació. Què li passa al preu elèctric, ens afectarà en la factura, de qui és culpa? El debat ha anat fent camí, uns explicant el que podien, el ministre desviant l´atenció i fins i tot el fiscal ha intervingut per finalment dir obvietats. Què sabrà el fiscal de kWh si no sap que els ous s´han de trencar?

Els preus de l´electricitat es formen cada dia feiner en una llotja que es diu Pool. Igual com en el peix, cada empresa que genera electricitat va oferint un preu de l´electricitat que vendrà al dia següent. Comencen les de preu més baix i van entrant les que són més cares. Al mateix temps els que compren l´electricitat fan demandes de compra, començant per les més cares i anant baixant. Hi ha un punt en el que la quantitat dels que ofereixen i la dels que demanen coincideix, es troben, és el punt de cassació. El preu que hi havia en aquest punt, el preu marginal, és el que serveix per a tothom que ha participat en la subhasta. És més o menys així com es fa en altres llotges en mercats de matèries primeres, com el del peix, per exemple. En un model així, com més competència hi hagi en l´oferta i com més capacitat hi hagi en relació a la demanda, més baixos seran els preus. A Espanya teòricament hi ha 104 GW de potència instal·lada, cosa que no és veritat del tot, perquè no tota la capacitat pot funcionar durant totes les hores, per la qual cosa cal relativitzar-la. Per exemple l´energia eòlica té uns 22 GW treballant 2.390 hores de les 8.760 que té un any i per tant la capacitat disponible real és de 6 GW, la hidràulica té 17,75 GW, treballant 1.911 h. amb una capacitat real de 3,9 GW, la nuclear té 7,8 GW treballant 7.223 h., amb una capacitat real de 6,4 GW, la fotovoltaica té 4,4 GW treballant 1.780 h, amb una capacitat real de 0,89 GW, el carbó té 11 GW amb possibilitat de treballar 8.000 h, i una capacitat real de 10 GW i els cicles combinats de gas tenen 25 GW amb una capacitat real de 23 GW. Per tant, la capacitat del sistema és de 50,2 GW, més o menys la meitat dels 104 GW que es diu i no massa lluny de la demanda màxima històrica de 45 GW.

Heus aquí el primer problema, l´ajustada capacitat de generació respecte a la demanda, cosa que s´agreuja si la demanda creix en 3 GW per la necessitat francesa en aquest moment. Així els preus sempre tindran tensió en moments en els que la demanda és alta (41 GW Espanya aquesta setmana + 3 GW França).

Un altre problema és que, a diferència de la sardina, l´electricitat no és igual si es genera d´una forma o d´una altra car en els costos no hi han els costos externs, com per exemple la contaminació dels fums del carbó, el CO2 generat pels cicles combinats, les radiacions dels residus nuclears o l´afectació fluvial de la hidràulica. El pool no té en compte aquests costos externs i així es barregen costos nuclears de generació d´uns 26 €/MWh amb els dels cicles combinats de 100 €/MWh segons període. És com si en una llotja de peix barregéssim gambes amb sardines en la mateixa subhasta: els que venen sardines saltarien per un peu si el preu final és el de les gambes.

Però la cosa encara és més greu. El sistema elèctric, en els anys 2000, quan es va liberalitzar, va rebre un concepte en compensació a la transició a la competència pel qual s´amortitzaven totes les inversions que havien fet fins llavors. Arran d´allò les centrals de carbó, nuclears i hidràuliques tenen l´amortització completada i els seus costos són tremendament baixos, de 11,5 €/MWh la nuclear i de 6 €/MWh la hidràulica, pel fet que el principal cost és el capital de la inversió. Doncs bé, essent aquestes dues tecnologies les més barates del sistema avui no podem aprofitar el seu millor cost per culpa del mercat marginal, per culpa que el mercat agafa cada dia el preu de la tecnologia més cara. Això signifiquen 554 milions d´extra-beneficis per les nuclears i 70 milions per les hidràuliques que els hauríem de tenir els consumidors.
Per tant és normal que, en un moment de forta demanda, que no hi ha aigua en els embassaments, que no bufa vent i que no fa sol, que a més França no aporta sinó que demana, els preus pugin. Aquí no hi ha trampa, és el resultat d´un mercat mal dissenyat i el que cal és refer un mercat que només va a favor de les companyies elèctriques.

L´assenyat seria treure del mercat la tecnologia nuclear i la hidràulica. Una discussió així ja la vaig tenir amb la CNE el dia que va venir a Girona arran del debat de la MAT el 2006. Recordo que em va respondre Jorge Fabra, llavors vicepresident de la comissió. A França només es negocia el 20% de la generació pel fet que la nuclear no és al mercat. Si fos així, ens beneficiaríem dels costos de les tecnologies més barates i deixaríem a les més cares lluitar pel millor preu. Però no, l´elit que governa (des del PP, del PSOE o des la vella CiU) prefereix que les elèctriques tinguin resultats propis d´empreses especulatives amb Ebitda del 40% sobre vendes, quan en el món industrial el que és corrent és que sigui del 10 al 15%. El mercat elèctric ha estat dissenyat per xuclar als consumidors i no el canviarem fins que no canviem aquestes elits governants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema