La virtut d'escoltar

23.01.2017 | 09:43

Vivim en una societat sorollosa i molt líquida i inconsistent , en la qual manquen punts de referència comuns i estables, on el que sembla avui important demà ja no compta per a res. Tothom opina, amb coneixement, o no, del que parla. Tothom es converteix en jutge dels altres i alliçonador de solucions fàcils. La crítica lleugera i àcida està a l´ordre del dia, de forma oberta o soterrada, de tots contra tots, però especialment contra els que, per un motiu o altre, destaquen a la societat. La crítica negativa i destructiva, gratuïta i improductiva contra persones i institucions, envalenteix els que sense ètica ni escrúpols intenten fer veure que no hi ha res que valgui la pena, però no fan res perquè la societat millori.

En aquest sentit, les xarxes socials van plenes de profetes i predicadors del desastre, que només es miren el seu melic, el seu petit món, i se satisfan explicitant els seus plantejaments i crítiques, sense escoltar ni meditar. Tot es diu tal com raja, sense prudència, i moltes vegades sense respectar la veritat i l´objectivitat, confonent la ignorància i la gosadia amb valentia, tot emparant-se en l´anonimat o en el fals convenciment d´una supremacia moral inexistent. La bondat i la virtut no són temes que ocupin les seves reflexions ni les seves accions. És una pena.

Deia un estadista anglès que es necessita valor per aixecar-se i parlar, però que també es necessita valor per seure i escoltar. I observant la nostra societat, podem constatar que hi ha un gran dèficit de la capacitat i voluntat d´escoltar. Parlem pels descosits i ens escoltem poc. Parem poca atenció als altres. Els diàlegs sovint són la suma de monòlegs, les converses es converteixen en explicacions paral·leles, que van per camins que no es creuen ni s´interfereixen. Volem que ens escoltin, però no volem escoltar. Pensem que les nostres raons son úniques enfront de les quals no hi ha alternatives possibles. Tanquem la porta a la paraula i la raó del altres. I això sol passar en la vida familiar, en el treball, en les diverses entitats, en l´escola, i de manera molt significativa en la política.

Escoltar activament sol ser el remei de molts problemes, o l´inici d´un camí d´entesa i solucions. Cal reivindicar, amb valentia i contundència, l´escolta com a part integrant i imprescindible del diàleg, del pacte o de l´acord, sense la pretensió del pensament únic, perquè la pluralitat i la diversitat és una riquesa que cal cuidar i conservar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema