Cartes

24.01.2017 | 09:37

La pau és un do
Pedro J. Piqueras Ibáñez girona

El Papa pronunciava el dia 9 el discurs al Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, en el qual Francesc ha recordat que la pau és un do, un desafiament i un compromís. Ha volgut així reconèixer la realitat incerta que vivim, però abordar-la sense desesperança, que assenyali, a més dels obstacles existents, també el possible camí que s´ha de recórrer.

En el discurs el Papa ha repassat amb particular atenció la situació en llocs urgits de pau, com l´Orient Mitjà, el Sudan, República Centreafricana, l´Iraq, Iemen, o els processos de diàleg oberts en llocs com Veneçuela, Cuba i Colòmbia. Demanava als governs que garanteixin el dret fonamental a la llibertat religiosa i polítiques socials valentes per conquerir veritablement la pau que tant es necessita. I ha tingut paraules de condemna, un cop més, per al terrorisme de matriu fonamentalista, que fa servir el nom de Déu per sembrar mort.

Renfe i els discapacitats
Jaume Amat Albareda Professor de Religió de L'Institut Vescomtat de Cabrera d'Hostalric

Facilitar l´accés als diferents espais de les persones amb mobilitat reduïda sempre és una tasca difícil i que requereix la implicació de les institucions i les persones que en formen part. És terriblement trist veure com moltes vegades els mitjans hi són, tot està habilitat i preparat perquè les persones amb cadira de rodes puguin accedir i utilitzar els serveis, però per culpa d´un desinterès total i manca de bona voluntat d´alguns la feina de tots és inútil. Això és el que ens ha passat amb Renfe al nostre institut quan hem volgut portar un nen amb cadira de rodes d´excursió amb tren.
Des de l´institut Vescomtat de Cabrera d´Hostalric estàvem muntant una excursió amb tren a Girona i teníem un nen amb cadira de rodes elèctrica. Produïa gran satisfacció veure com els museus, les esglésies i els diferents espais per on havíem d´anar ho havien adaptat tot, dintre del possible, per a l´accés de disca­pa­citats. Tothom s´oferia i ens ajudava per preparar l´excursió, fins i tot bars i altres serveis on no havíem d´entrar ens deixaven els seus espais adaptats per si hi havia cap problema. A més, jo sabia que Renfe ja havia posat trens regionals adaptats per cadires de rodes i que a Girona hi havia una grua per baixar les cadires del tren. Per tant, no hi havia d´haver cap problema. En preparar l´excursió ens va fer veure com la feina de tants anys per adaptar els espais s´havia fet bé. Semblava que tothom s´havia conscienciat i havia fet la part que li to­ca­va. Semblava que tot i la dificultat, l´excursió es podria fer sense cap problema gràcies a la implicació de tothom. Per això la decepció va ser majúscula quan Renfe ens va dir que no ens podien assegurar que passés un tren regional adaptat en un horari determinat. A més, tot i que el tren fos adaptat i el nen amb cadira de rodes pogués pujar a Hostalric, la grua de l´estació de Girona no el podria baixar perquè els trens regionals no podien disposar d´aquest servei.

Però què és això? Que tot i que pugem al tren, perquè jo he comprovat que els trens que passen a aquella hora estan adaptats, vostès no poden portar la grua a l´andana? Que la feina de tothom se´n va enlaire perquè vostès no són ca­pa­ços de pujar una grua perquè no està en el seu contracte? El que sí que està en el seu contracte és que han d´adaptar i oferir els seus serveis a les persones amb cadira de rodes. Per tant, si us plau, facin el favor de complir els seus pactes i adaptin els seus espais com ha fet la resta. Que la feina de tots no quedi en un no res per la seva manca de sensibilitat i implicació amb la nostra so­cie­tat. És molt fàcil, ja tenen tots els mitjans, només cal voluntat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema