Sempre molt més lluny

24.01.2017 | 09:37

A hores d'ara, l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat està gairebé assegurada. Ara bé, com que s'ha de comptar amb els vots de la CUP, no es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat.

Blanca Serra, activista amb pedigrí independentista, escrivia en el seu blog el dia 12 de gener que el debat sobre els pressupostos no és per «disputar-se les engrunes» sinó per «no perdre de vista que el que volem no és una batalla autonomista per les molles sinó una batalla pel pa sencer de la independència».

En sentit oposat, segons informacions del diari digital Directe.cat, un sector proper a Anna Gabriel pressionaria per votar en contra dels pressupostos en no ser els de la ruptura.

Eulàlia Reguant, en un discurs en el Parlament el 20 de desembre passat, exigia un compromís inequívoc amb el referèndum, el procés constituent i el rescat social.

La CUP és una olla de grills? Blanca Serra explica que «hi ha el sector Endavant..., molt sectaris..., i hi ha el sector del Poble Lliure, que té una visió més reflexiva sobre el procés».

També Josep Guia, líder de l'històric Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), en una entrevista el dia 16 de febrer de 2016, criticava la CUP pel seu esquerranisme en «prioritzar sempre aspectes de lluita social sense adonar-se que la independència és indispensable i prioritària per guanyar la batalla de lluita de classes»

D'acord amb aquest postulat, primer s'ha de lluitar contra «l'ocupant espanyol» per després poder construir una societat socialista. És a dir, durant el procés no importen els pactes amb els enemics de classe si és «per construir un ampli front patriòtic interclassista».

Contraris a aquesta tesi hi ha els qui defensen que s'ha d'avançar cap a la ruptura amb l'Estat espanyol i capgirar la lògica econòmica i social dominant, establint com a inseparables la lluita per l'autodeterminació i contra el capitalisme. El repte, doncs, és bastir un bloc polític i social d'esquerres contra el sistema. 

Malgrat les diferències internes, sembla que el dissabte dia 28 les assemblees donaran llum verd als pressupostos de la Generalitat. La decisió es traslladarà al Consell Polític i al Grup d'Acció Parlamentària. Ningú vol ser culpable de fer descarrilar el procés.

Per tant, és vergonyós que Lluís Llach es fiqui on no el demanen i amenaci de deixar l'escó si no s'aproven els pressupostos. Se li pot desitjar bon vent i barca nova.

El viatge a Ítaca de les CUP és coherent i antagònic amb l'oportunisme del diputat de Junts pel Sí. Allà els cupaires si creuen que s'ha d'anar «més lluny, sempre molt més lluny, / més lluny del demà que ara ja s'acosta». Encara que el destí desitjat i llunyà sigui una utopia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema