Cartes

25.01.2017 | 07:11

Carrils bici sense miraments
Daniel Vivern Lladó girona
n La Plataforma Mou-te en Bici ha detectat els problemes que ha generat el carril bici al carrer Tomàs Mieres, de Girona: manca de visibilitat a causa de les columnes del viaducte del tren; indefinició de la prioritat dels vehicles; la manca de pas segur per als vianants... i han aportat tres propostes per solucionar-ho: treure tots els aparcaments de cotxes (només faltava això!); fer-los en bateria, cosa que podria salvar un 70 % de les places actuals;  o traslladar el carril bici a l´altre costat del viaducte, per guanyar visibilitat. Reconeixen, però, que tot això no soluciona el risc per als vianants.
El regidor Joan Alcalà, en la se­va línia idealista, declara que la solució és «conviure amb respecte». Es pensa que pel sol fet de desitjar-ho i fer experiments circulatoris sense consultar els veïns els cotxes desapareixeran. Amb la despesa originada per tot aquest remenament ja haurien pogut expropiar l´immoble tapiat en ruïnes que hi ha al final del car­rer, cantonada amb Sta. Eugènia, i que és un niu de rates. Com que està molt fora d´alineació, la vorera que hi queda és impracticable per als que anem a peu. Tot això no ho podia haver tingut en compte abans? No, és clar. Tampoc no ha consultat els veïns de Marquès de Camps ni de l´av. Sta. Eugènia per fer-hi un inoportú carril bici que –molts ho vaticinem– serà una font inesgotable d´embussos i conflictes. I anar fent...


Nou institut en barracons a Girona
miquel àngel moreno durán girona
n Les nostres filles estudien a l´escola El Bosc de la Pabordia de Girona (una fa sisè i l´altra quart). Ja fa nou anys que la nostra filla gran, per decisió nostra, va iniciar el seu periple escolar en aquesta escola. Vàrem començar en bar­racons amb la «promesa» que en uns anys es faria una escola nova al costat de la piscina de Palau. Varen passar els anys i la «promesa» de la nova escola es va esvair i a hores d´ara no se´n sap res.
La meva filla gran l´any vinent començarà l´educació secundària. Fins ara El Bosc de la Pabordia estava adscrit a l´institut de Montilivi, però el proper mes de setembre obrirà un nou institut, en barracons, al qual també estarà adscrita la nostra escola. Per tant les nostres filles tenen moltes possibilitats de continuar estudiant en barracons.
Trobo totalment injust que les nostres filles (i tots els seus companys i companyes), després de passar tota la seva fase d´educació infantil i primària en barracons, tornin a ser víctimes de la manca de recursos de l´administració, la qual, una vegada més, demostra la seva insensibilitat i ens torna a enviar les nenes a instal·lacions provisionals, amb totes les mancances que comporta.
Per cert, hi ha la «promesa» que el nou institut estarà llest al 2020, però, sincerament, jo ja no espero res de bo.


La sort del dia a dia
Nora figueras hereu  girona
n Són les 7.30 del matí i ja hi tornem a ser, gossos bordant i jo ben desperta; surts de casa i agafes l´ascensor, i et trobes pèls de gos i, a més a més, una increïble olor d´ells a l´interior.
Baixes al carrer, comences a caminar i, què veus? Defecacions de gos a terra, i, per si fos poc, en trepitges alguna per alegrar-te el dia. Aquesta història es repeteix cada cop més: gent que no té cura de les seves mascotes amb tot el que això representa. Espero que això canviï aviat perquè sinó passejar pel carrer seguirà sent una cursa d´obstacles en la qual no hi ha tanques sinó excrements.


Mossèn Ferran Jarabo
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí
n Com pot ser que hi hagi tota una comunitat que demani que no es rellevi una persona i que no se li faci cas en el seu desig? A Castelló d´Empúries som molts els qui ens agradaria que no es canviés de destinació mossèn Ferran Jarabo.
És una persona que ha fet molt per la basílica de Castelló d´Empúries, però, sobretot, ha fet molt per la comunitat, tothom inclòs, sense fer-hi cap distinció. Va amb crosses de resultes d´un greu accident de moto. Tot i així, sempre està treballant per la seva comunitat amb una gran disponibilitat i cordialitat.
Personalment he de dir que cada vegada que li he demanat de visitar la basílica amb els meus alumnes de l´institut ens ha acollit molt amablement, a la vegada que els ha sabut explicar molt bé els diversos aspectes històrics i arquitectònics del monument.


Pensaments
José Luis Lucero Piñol girona
n Escriuria les mateixes cartes als diaris, si estigués actiu en la meva professió?
Els periodistes i els comentaristes dirien el mateix si no rebessin subvencions?
Molts carrils bici (d´acord, es poden millorar ), però qui els vigilarà i controlarà?
Per on anirem tranquils i segurs els vianants si no es controlen els incívics, els cotxes, les bicis, i altres «artilugis», i també l´ocupació de les «voltes» i voreres «llogades» pels bars i comerços?
No us sembla que l´alcaldessa i els regidors haurien de «trepitjar» més la ciutat? Jo no els veig.
Si falten «policies», potser sobren regidors i assessors.
És positiva la «tasca» i la funció d´alguns regidors, policies de bar­ri, agents cívics, mediadors de conflictes, associacions i controladors?
Ho he pensat abans de dir-ho. Ara bé, no sé si políticament és correcte.
Gràcies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema