Santi Vila

25.01.2017 | 07:45

Pocs polítics tenen tanta tendència a l´afalagament com Santi Vila. Ara fa uns dies, en la presentació de l´Any Bertrana al Museu d´Art de Girona, per adular l´audiència local, el conseller de Cultura es va desfer en elogis per la «creativitat» gironina que, a major glòria del provincianisme, va elevar a nivell «universal». «Sou els millors!», hauria cridat un hooligan a l´estadi. No vaig poder evitar de sentir el ridícul aliè de veure tot un figuerenc traint aquella màxima dels grans xerraires empordanesos que, des de la capital del federalisme republicà, es mofaven de la Girona convertida en barri privilegiat de Barcelona i que, històricament, era un pragmàtic castell situat al nord per defensar la capital catalana de les ràtzies dels francs. No era un bon dia per a l´exalcalde de Figueres. L´afany d´ensabonar el va portar a defensar que les obres de Bertrana, escriptor que va haver d´escapar de Girona, haurien d´estar més temps a les llibreries. El titular de Cultura va venir a dir que el gust de la societat actual dona curta vida als llibres. Una manera refinada d´amagar que hi ha una indústria editorial àvida d´euros que imposa una dinàmica infernal de sobreproducció de títols que cap lector pot pair. (Dedicat a qui es declara apassionat pels columnistes irreverents i simpàtics).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema