Diari d'un pacient

Lamento dir que moltes vegades no acabo d´entendre els genis que intenten millorar l´atenció als clients. Un exemple és el que em passa cada vegada que he d´anar -sortosament, cada cop menys- a una Oficina de «Correos» (ara els parlo de la de Girona, a l´avinguda de Ramon Folch, 2, «la de sempre»). A veure si ho explico breument: entres en un edifici imponent amb un vestíbul amplíssim i buit, amb taulells en tres de les quatre parets. Hi ha uns números. Si no agafes un tiquet (per cert, escrit només en espanyol) no pots accedir a enlloc, però només tens dues opcions: E o R (segons si és «enviar» o «recollir»). Fàcil, oi?

Doncs bé, es podien haver estalviat la màquina: a l´esquer­ra hi ha dos llocs per recollir, i la resta per enviar: fent dues files... i anant a la finestreta que queda buida, seria igual d´eficaç el mètode.

Els vull dir que si no és un sistema flexible, pot haver-hi força gent esperant per «Recollir» i els funcionaris d´«Enviar» estar-se fent la manicura, o a l´inrevés.

Només per a informació: es pot optimitzar la distribució de les persones, personalitzar quina necessitat tenen, etc., per no tenir la sensació que -amb o sense pantalla digital, que sempre costa uns «calerons públics»- estem en temps de la meva àvia, a la mateixa «Oficina de Correos» de Girona, «de tota la vida».

Diari d´un pacientMila Popova serinyà

Des de fa nou mesos la meva vida està vinculada a una trucada telefònica que mai no es produeix. Al començament de tota aquesta història, quan vaig saber que m´esperen dues operacions difícils i no em garanteixen que torni a caminar, només plorava d´impotència per no ser més forta que la malaltia, per por a entrar una altra vegada al quiròfan, pel dolor. Només tens 43 anys i vols ser activa i treballar com has fet fins ara. Era tan innocent, creient que tot el que deia el metge anava a missa! «La setmana que ve t´operem» ... bé, què et sembla si aguantes fins al setembre? És que l´estiu és mal temps per a operacions com la teva... Doncs val, aguantaré.

Arriba setembre i tampoc et truquen. Resulta que s´han adonat que això teu no poden fer-ho ells. Cap a Barcelona. Torna a començar. Et converteixes en un número amb etiqueta «cas difícil». I una altra vegada esperava la trucada. Quan per fi t´assignen un dia la teva tranquil·litat dura poc. Dos dies abans t´avisen que es cancel·la tot. S´han adonat que per a mi s´ha de fabricar una pròtesi a mida. I arriba Nadal i una altra vegada és mal temps per operar. En la meva vida no he plorat tant com aquest últim any. Em sento descriminada. El meu metge en cada visita em recorda que el meu tractament ha costat molts diners a l´hospital. I quan et diuen per megafonia i pronuncien malament el teu nom i els veus a tots rient, com puc sentir-me jo? Sí, sóc russa i el meu nom és Liudmila, però sóc un ésser humà, tinc cor i he patit molt. Em mereixo aquest tracte? A algú importa que vaig perdre la feina per culpa d´aquesta manera de gestionar de la nostra medicina? A qui importa que començo el dia prenent un munt d´analgèsics i no puc donar ni un punyeter passeig amb el meu fill i el meu marit... A la Seguretat Social, que pago cada mes, no.

Trucaran demà?

Família o Estat?Jesús Domingo Martínez Girona

La resposta davant la degradació de la família que estan donant fins ara les administracions públiques deixa molt a desitjar. Aquí està com mostra la incorporació als plans educatius de la ideologia de gènere, que tendeix a debilitar la institució familiar i s´oposa al dret dels pares a educar els seus fills conforme a les seves conviccions. El dilema entre família i Estat l´han tractat de resoldre les dictadures a favor de l´Estat, però no ha de ser així en una democràcia constitucional.

FE d'ERRADES

Mifas ha rebut de la confederació Cepes una subvenció de 49.545,45€ i no de 24.772€, com publicàvem ahir per error a la pàgina 12.