Diumenge passat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va sotmetre a les preguntes que, suposadament, li formulaven una dotzena de ciutadans. I dic suposadament perquè en les darreres hores han aparegut algunes informacions que apunten que els preguntadors potser no eren tan anònims com podia semblar i fins i tot, degut a la informació d´algunes respostes per part de Puigdemont, feia la impressió que sabia algunes preguntes abans d´hora. Em pregunto quin sentit té aquest programa si, d´entrada, no hi ha una transparència total. Si, en realitat, alguns dels ciutadans-preguntadors tenen alguna afiliació política o sindical treu qualsevol credibilitat i honradesa. L´esperit del programa, o així almenys ho venien els seus promotors, era que el president se sotmetés a les preguntes que li feien els ciutadans, seleccionats al llarg d´alguns càstings que es van fer prèviament. Aquest format no és gens nou. Fa molts anys, a Girona ja el van protagonitzar Josep Maria Amargant i el llavors alcalde, Joaquim Nadal. Era a la ràdio i allà sí que era a pit descobert i amb total transparència perquè no se sabia mai quina pregunta faria el ciutadà telefònicament. Més tard, el mateix programa es va adaptar a Televisió de Girona. I allò sí que era preguntar sense filtres.
