Fa pudor que a Espanya hi hagi pena de presó per a frases de menys de 140 caràcters tretes del context de Twitter. El context de Twitter és nou i variable: de vegades és l´òrgan que fa servir per mentir el president dels EUA, Donald Trump, de vegades ve a ser una barra de bar on es parla per escrit. El matís és que el que es parla per escrit no és parlat, és escrit i els seus caràcters li donen un altre caràcter. Aquestes paraules no tenen el so oral i no se les emporta el vent. La gent escriu «ens parlem» per dir «ens escrivim». És urgent corregir aquesta incorrecció intencionada.
Als tribunals, els jutges llegeixen els missatges denunciats i sentencien: uns li troben l´esperit a la llei i altres només veuen el peu de la lletra en el cos del tuit. Una sentència recent argumenta que alguns tuits legitimen el terrorisme com a fórmula de solució dels conflictes socials. Ui. Hi ha gent pacífica en societats hostils a la qual se li ocorren solucions dels conflictes socials que els governs d´aquestes societats qualificarien de terroristes. Aquí no passa però aquí es condemna gairebé com a còmplice d´un terrorista algú que només va escriure una idiotesa o un acudit.
Hi ha humor que porta a la hiperventilació de la riallada i hi ha humor que talla la respiració. L´humor pot ser negre o amb el Ph de l´acidesa molt pujat. L´humor pot ser dolent i fracassar i no merèixer la pena. També un comentari malvat pot ser un fàstic i no entrar en l´esfera del terrorisme de pensament, paraula, obra i omissió legislat a Espanya. Canviar la llei és més barat que canviar els jutges.
A part, ara que qualsevol té mitjans per expressar-se convé aprendre a utilitzar els mitjans i l´expressió i saber que el que diem en veu alta i davant de desconeguts no és el mateix que el que diem en família o entre amics, que pot tenir conseqüències, no ser ben interpretat o no ser acceptat.
