Cartes

29.01.2017 | 06:30

Informació
f. xavier roca font palau-saverdera
n En el país veí es queixen que TV3 es partidista i té un tracte discriminatori envers els esdeveniments que passen. Hauríem de fer un acte de reflexió i veure el que fan ells, en un tema tan intranscendent com el futbol, l´eliminació del Reial Madrid de la copa del Rei (el seu), sembla que sigui un dia de dol nacional, no tenen clar que no és més que un esport i que si ningú interfereix, sempre guanya el que ho fa millor. Aquesta és la màgia de l´esport i que espero que mai no canviï. Millor que se centressin en temes més importants.


Indignant conducta del C.H. Palafrugell
Silvia LLama Salabert palafrugell
n Sóc mare d´un nen que ha practicat hoquei des dels 4 anys al club hoquei Palafrugell fins als 12 que té ara. Durant aquests anys ens hem implicat molt en el bon funcionament del club, treballant en tot el que se´ns ha demanat.
Aquest any vam començar la temporada i al cap d´un mes aproximadament vam tenir un intercanvi d´opinions amb el coordinador del club i juntament amb altres coses que no ens agradaven vam decidir canviar d´equip.
Quina va ser la nostra sorpresa quan el coordinador ens va dir que no ens donava la fitxa federativa, castigant així un nen de 12 anys sense jugar partits fins la pròxima temporada per alguna cosa que al cap i a la fi no n´ha tingut cap culpa. Vam pensar que era una rabiola perquè marxàvem del club i que quan ho medités i veiés que realment era cruel privar un nen de fer el que realment li agrada durant gairebé un any, recapacitaria i ens la cediria. Amb tot això, han passat més de tres mesos i després d´haver-li demanat de totes les maneres possibles i apelant al diàleg reiteradament se´ns ha negat una vegada rere una altra. El passat 15 de gener es va tancar el mercat d´hivern amb la qual cosa ara ja és impossible recuperar la fitxa federativa.
A més, legalment poden retenir la fitxa, tot i que és quelcom que en la majoria de clubs de tots els esports només ho practiquen amb fitxatges del primer equip, ja que retenir-li a un nen és immoral i poc ètic.
Dins d´un club com el C.H. Palafrugell que s´ha dedicat tants anys a l´hoquei infantil, és necessari fer passar això a un nen?
Doncs no, senyors! No ho trobo just! Com a mare m´he sentit molt decebuda de com ha portat no només el coordinador, sinó també tota la junta que li ha donat suport en aquesta odissea personal que ha emprès cap a nosaltres ja que sempre s´han cedit les fitxes a la mainada.


La justícia és igual per a tothom
juan carlos alonso anglada
n «Y yo pido a todos, y especialmente al Partido Socialista, ahí un esfuerzo de generosidad y de entendimiento, porque hay que cambiar las cosas y, si me permite la expresión un poco de andar por casa, para hacer una tortilla hay que romper huevos» (S.S.S. el 3 de maig 2013). És la mateixa metàfora que va utilitzar el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma.
La frase ha suposat al regidor de Vic una persecució penal: va haver de declarar davant del jutge Ismael Moreno a Madrid, i va haver-li d´explicar que la metàfora no és cap incitació a la violència. A més li va comportar la retirada del passaport.
El fiscal del cas, Vicente González Mota, va preguntar a Coma, i ho va repetir diverses vegades: «Els ous no es trenquen sols, implica o no l´ús de violència?».
El regidor de la CUP va respondre: «És una expressió catalana que serveix per explicar que per aconseguir alguna cosa de vegades cal anar més enllà per superar una situació injusta».
El mateix que volia dir la Soraya, vaja. Però a ella ningú la va citar a declarar ni n´ha patit les conseqüències.
La subtil diferència és que Joan Coma és català, és de la CUP i, sobretot, ho va dir en català, mentre que la vicepresidenta és espanyola, és del PP i ho va dir en la llengua de l´imperi («en cristiano») I després diuen que no es persegueix el català i que la justícia és igual per a tothom...


Posicionat per interpel·lar mítings inadequats
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
n Aquest era el risc del programa Jo pregunto, en què el nostre president ha sabut aguantar amb ètica política l´envestida dialèctica a preguntes adreçades amb doble intenció de menyspreu, però el tarannà del que pertocava per part de Carles Puigdemont. Puc constatar i de fet vaig encertat, que els interlocutors tiraven amb bala, per aconseguir els seus propòsits de consignes partidistes de partit. Crec molt encertadament que el tret que cercaven ha sortit per la culata.
Almenys l´opinió unànime dels teleespectadors ha reforçat el criteri protocolari de sentir-se més respectat, per l´actitud i saber estar en tot moment. El programa en qüestió també mereix un reconeixement favorable de l´audiència. Tot plegat, representa i com venim demostrant una và­lua envejable en àmbit espa­nyol. Res és comparatiu als pro­gra­mes emesos per les televisions d´ar­reu del país. On les preguntes són condicionades al guió exigit, pel protocol de respostes obligat.
De ben segur que els detractors tenen una altra visió del que jo entenc com a programa in­tel·­li­­gent i encertat. Però els judicis són lliures per a tota mena de criteris i d´interpretació. No vull entrar en temes d´estructures polítiques, per quant els camins són força divergents, als que costa trobar l´afinitat del que convé. En canvi, sí que estarem d´acord en què estem en bones mans, per assolir el que el poble desitja i espera dels nostres representants. Endavant i bona feina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema