De vegades, convé mirar cap enrere i recordar com era Espanya fa tres o quatre dècades, a finals dels anys setanta o principis dels vuitanta. Recordo que moltes llars no tenien telèfon, que l´oferta televisiva resultava escassíssima -dos canals públics que ni tan sols emetien 24 hores al dia- i que el color a les pantalles constituïa un luxe al qual no podien accedir totes les famílies. Per descomptat, els equipaments públics també eren escassos i estaven mal dotats: molts municipis petits -o fins i tot mitjans- no disposaven de biblioteca, de serveis de pediatria, de clavegueram o d´una il·luminació decent als carrers. Ara sembla que parlem d´una època llunyana, encara que no ho és tant -no, per descomptat, en el temps-. Recordo els supermercats i les botigues plens a vessar, no obstant això amb escassa varietat de productes. En aquest sentit, es tractava d´un món amb fronteres fermes i segures. Els turistes viatjaven del nord al sud buscant el sol de la Mediterrània, però el comerç internacional encara era un bé escàs. A més, abans d´Internet, l´accés a la informació era un luxe reservat a uns pocs. Si algú per exemple volia escoltar bona música, depenia tot just de dos canals de ràdio -Radio 2 i Radio 3- i del que pogués anar comprant en els grans magatzems. Era una època que admet la nostàlgia -i la nostàlgia ho embelleix tot, començant per la innocència infantil-, però no un país més ric, ni més plural, ni més divers. Malgrat tots els pesars -i els pesars són molts-, no tinc cap dubte que vivim en un temps millor que l´anterior.
Cal dir que l´ingrés a Europa ho va canviar tot i, encara més que Europa, la caiguda de les fronteres que va suposar la globalització. Sense el lliure comerç mundial, les transformacions haurien estat molt més lentes i Espanya seguiria bàsicament on era fa unes dècades, sent un fidel reflex de si mateixa, com per la resta passaria amb qualsevol altra nació. La globalització va portar amb ella inversió internacional, modernització de les estructures productives, accés a nous mercats de treball i una expansió gairebé infinita de les mercaderies disponibles: dels cotxes japonesos als kiwis de Nova Zelanda, del chutney de mango a les mantes de llana d´alpaca. La globalització a més ha actuat com el millor pla de desenvolupament econòmic possible per als països del Tercer Món, la classe mitjana no fa més que créixer i consolidar-se any rere any. I, en definitiva, està facilitant una major interconnexió científica, cultural, educativa i també política, amb el que té tot això de positiu per a l´avanç de la humanitat. Problemes globals -com el canvi climàtic o les amenaces terroristes- exigeixen aquest tipus de col·laboració entre institucions de diversos països.
Sens dubte, a la globalització no li manca el seu costat ombrívol ni el seu corresponent relat de guanyadors i perdedors. Però, pensant en termes binaris, cal preguntar-se si estàvem millor abans o ara. I també, què podria suposar fer marxa enrere en la integració mundial de les economies, com volen les retòriques proteccionistes que tant abunden en els nostres dies? Del trumpisme al Brexit, la qüestió de la renacionalització de la sobirania pretén limitar els danys ocasionats pel lliure comerç mundial, sense tenir en compte que les societats progressen en gran mesura gràcies a l´intercanvi de béns, informació, cultura i ciència. Els mons tancats acaben per momificar-se: aquesta em temo que és una llei històrica.
Defensar la globalització no equival a acceptar-la sense cap crítica ni a prescindir de les esmenes necessàries. La globalització exigeix ??actualitzar l´Estat del Benestar per fer-lo no només viable, sinó a més eficaç en una societat que muta a velocitat de vertigen. Defensar la globalització requereix ser conscients que una part de la nostra prosperitat abandonarà les nostres fronteres, però que a canvi s´obté també un bon saldo de guanys, des del ràpid accés als avenços mèdics a l´abaratiment d´un bon nombre de productes per citar dos exemples obvis. Tenim molt més a guanyar reformant intel·ligentment la globalització que no liquidant-la de forma frívola. I, entre una i altra opció, els riscos no són simètrics.
